Les lectures d'aquest diumenge ens apropen a una de les essències bàsiques de la nostra forma de viure. En un món complex, tant si és lluny com a prop, en què moltes coses prenen ràpidament una dimensió global i a voltes difícil, la nostra força és la fe. Aquella fe que movia la primers cristians, aquella fe que ajudava a passar les dificultats, aquella fe que feia mantenir-se fidel als nostres principis i que en va ser la base i el pal de paller.

Malgrat totes les tribulacions de què parlàvem, com ens diu la segona lectura, hem de contemplar aquest món amb esperança, on les coses d'abans han passat, i que han de servir per aprendre a no caure en els mateixos errors, a construir un món nou sense totes aquelles coses que preocupaven la humanitat. Esperança, doncs, en un nou món més just, en un nou món més solidari, un en nou món sense conflictes, un nou món on es pugui parlar, on es respecti, i en un món de tots amb l'esperança de construir-lo i deixar-lo millor per als nostres fills.

Per això, i com ens diu l'evangeli d'aquesta setmana, necessitem un ingredient bàsic per poder construir aquest nou món, l'estimació i el respecte dels uns als altres. No podem només pensar en mi, jo i només jo. Moltes vegades, actualment, hem anat evolucionant cap a considerar que les meves necessitats són les úniques que hem de cobrir, i sovint prescindint del respecte i la consideració pels altres. De fet moltes coses de les que estan passant actualment estant basades en aquest individualisme extrem. No hem de pensar en problemàtiques llu-nyanes, a vegades en tenim de ben a prop. Per tant, si fent un petit esforç, en considerar i tenir en compte els altres, els respectem i els considerem com a nosaltres mateixos, podrem contribuir a crear aquest nou món diferent, on podrem oblidar les coses dolentes del passat.

L'estimació és respecte, l'estimació és viure i escoltar els i amb els altres, l'estimació és donar, l'estimació és no envejar, l'estimació és ajudar, l'estimació és dedicació, l'estimació és tenir i donar temps per als altres, tot i que a vegades ens pot costar, però hem de poder arribar-hi amb la nostra contribució. Si en aquest món tots ens estiméssim els uns als altres, no hi hauria lloc per a guerres ni conflictes. Hem de començar posant-hi la nostra contribució, i el nostre esforç. És la nostra esperança en aquest nou món.

«Us dono un manament nou; que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres».