No m'espanta la feina, ni els tràmits més enrevessats, però sí el caos, el buit de poder, la inactivitat total d'una administració de la qual depenen d'altres. He parlat amb nombrosos alcaldes que pleguen, i tots coincidim que ho fem «farts i tips» d'entrebancs, burocràcia insòlita, manca de col·laboració, desgavell generalitzat... en el conjunt de l'administració, dependent de la Generalitat de Catalunya.
Aquest immens caos suposa la paralització de tots els tràmits habituals entre dues administracions que tenen gran dependència una de l'altra, per raons de competències compartides o subordinades (en el cas dels ajuntaments). Si a tot plegat hi afegim la total insolvència de la Generalitat, en matèria d'ajudes, convenis, plans anuals o plurianuals... arribem a la conclusió que el nostre govern, avui, «fa més nosa que servei».
Ho dic amb tristesa i sobretot amb indignació, perquè durant decennis vàrem lluitar per recuperar l'autogovern, i ara que el tenim el malbaratem, immers en batalles estèrils i moviments tàctics entre els dos partits que el componen, i que donen peu a actuacions més pròpies de partits enemics que no pas socis de govern. No se sap qui porta el timó, perquè ja no sabem si la nau en té. I per descomptat no existeix carta de navegar, perquè fa anys que l'ha perduda.
Dit això, anem cap a unes eleccions que no poden arreglar la falta de govern efectiu de la Generalitat, però sí d'altres administracions, fonamentals per al dia a dia dels ciutadans. El dia 26, decidirem els nous consistoris municipals, sí, però d'aquests resultats en deriven dues altres administracions: les Diputacions i els Consells Comarcals. Poden semblar administracions menors, però, a falta de Govern, han esdevingut més rellevants del que eren.
En el nostre cas, estem en ter-ritori de la Diputació de Barcelona, peça fonamental per als ajuntaments, sobretot per als mitjans i petits. Dels resultats municipals en surten els diputats provincials, en funció dels resultats obtinguts per cada partit polític, en el seu partit judicial: Manresa, Igualada, Berga... La futura composició de la Diputació comportarà, espero, un canvi de govern, ara en mans de l'antiga CiU i ERC. Els temps de governs presidits pel PSC són enyorats per tots els ajuntaments, i seria bo tornar a aquells temps, ni que sigui en pacte amb algun altre partit.
La potència de la Diputació ha permès, compensar, en part, la falta total d'ajudes del govern de la Generalitat. Estem, doncs, davant una institució de vital importància per al futur immediat.
Un altre organisme que es conforma en funció dels resultats municipals són els Consells Comarcals. Aquí el sistema electoral és massa enrevessat per poder-lo explicar en quatre línies, però en funció dels vots i regidors que treu cada partit, a nivell comarcal, es forma el nou Consell. Així, doncs, cada votant ha de pensar que el seu vot a les municipals té repercussió sobre dos altres elements importants de cara al futur, com són la Diputació i el Consell Comarcal.
I no volem que en cap de les tres institucions els partits independentistes tinguin com a gran objectiu continuar les batalles estèrils que han portat fins ara. El partit socialista ha deixat molt clar que les seves candidatures, els seus candidats, es presenten per resoldre els problemes dels seus conciutadans, no per altres objectius. I cada poble i cada ciutat prou problemes té per dedicar-li tot el temps i tots els esforços diaris. Ja hem vist com acaben les accions unilaterals, i com acaba un govern sense objectius. L'aposta per les candidatures socialistes és l'aposta per governs efectius, amb programes clars i persones preparades i disposades a resoldre problemes, no a crear-ne.
