Ahores d'ara, les vegueries són vaguetats. Tot i així, una veritable descentralització política de la Generalitat (deixem ara l'Estat a banda) que convertís Manresa en un puntal potent per al reequilibri de Catalunya continua sent una de les millors cartes de què disposa la ciutat per construir un futur il·lusionador. Naturalment, caldria un Govern català que volgués fer política territorial amb majúscules i caldria que a Manresa hi hagués una determinació política capaç de vèncer l'infatigable obstruccionisme de Vic i la mandra elefantiàsica de Barcelona. No és fàcil. Però una vegueria central efectiva i amb una capitalitat clara, plena i funcional serien un bé de Déu per al país i un gir providencial per a Manresa. El premi s'ho val. Tanmateix, sento i llegeixo els debats aquests dies i m'adono que no només no hi ha ni gota d'unitat sinó que, quan els candidats a alcalde parlen de la capitalitat, ni tan sols no parlen de la mateixa cosa. Reciten col·loquialismes contradictoris del tipus: ja som capital però ens ho hem de creure; la capitalitat no importa tenir-la sinó exercir-la; la capitalitat ens l'hem de guanyar fent-la perquè no ens la donarà ningú; la ciutat no la farem portant funcionaris; la capitalitat comença per la generositat al Bages... Proposo que, si més no, debatin bé què és la capitalitat i què és ser capital, que mirin al món i estudiïn bé com s'arriba a ser-ne, i que es posin d'acord, com a mínim, sobre de què estem parlant.
