La zona de contenidors del meu carrer és com si estigués ancorada sense remei als anys noranta. Poques coses han canviat en la recollida selectiva a la Cerdanya en les últimes dècades, si tenim en compte l'aspecte que ofereixen els contenidors. El del rebuig continua sent el més ple, quan hauria de ser el més buit. A dins hi ha de tot. Hi ha bosses enormes que evidencien que hi ha quelcom més que rebuig perquè moltes famílies continuen llençant-ho tot al mateix cubell. També hi ha caixes de cartró o aparells vells i mobles dels que haurien d'anar a la deixalleria. Sovint els mobles grans apareixen al costat dels contenidors, recolzats com si deixant-los allà es fes una acció cívica. Els podrien deixar enmig del carrer i l'efecte seria el mateix. Tan sols de pensar que el contingut d'aquests contenidors és el que va a Andorra per ser incinerat se'm posen els pèls de punta. O hi ha algú que va separant els residus que es poden cremar i els que no, o el forn incinerador de la Comella està llençant cada dia al cel del Pirineu la brossa cerdana en forma de contaminants. Per un altre costat, els contenidors d'orgànica, que han començat a aparèixer sense cap política informativa o de recollida organitzada, són buits o amb altres bosses gegants de veïns que es pensen que són contenidors complementaris del rebuig. Mentrestant al Berguedà van fent el porta a porta.