Legislatura iniciada i tot normal al Congrés i Senat. Tanta normalitat com que hi eren tots els que hi havien de ser (en democràcia). Una mica de corredisses a primera hora perquè els demòcrates de Vox s'havien apoderat de les cadires al voltant del president, però, vaja, res que no passi a la platja de Salou: tovallola plantada a primera línia de mar. Tot és normal perquè ni la mesa d'edat ni els grups parlamentaris fan cap referència a anomalies. I, sobretot, perquè la retransmissió de TVE, que era l'únic senyal de vídeo, no indicava cap anomalia. Si n'hi havia, no permetia que es veiés.
Bé, la jove de la colla, Marta Rosique, que és d'ERC, i que va ser l'encarregada de llegir (amb rapidesa), duia una samarreta antifeixista i amb estelada. Ah, i uns quants diputats van arribar acompanyats (custodiats) quan els altres ja hi eren. A aquests no els deixaven fer algunes coses, com ara caminar lliurement pel Congrés, parlar amb la premsa, ni reunir-se amb el seu grup, ni fer un vermut al bar, ni parlar amb els familiars. Però tot normal. Quan van parlar ho van fer com si fossin presos polítics, com si no tinguessin llibertat, però sense que ningú semblés gaire alterat. I quan passaven per davant dels que manen, insistien a mirar-los, i a inclinar el cos demanant un diàleg, que generalment va ser breu. I al Senat es va sentir una estranya i anònima exclamació de Rafael Hernando (PP) mentre prometia Romeva. «Que es foti!». I tot normal.
