La presència al Congrés i al Senat de presos polítics amb americana i corbata, movent-se sense traves dins l'hemicicle, ha estat una fal·làcia que blanquejava la realitat de la qual procedien i a la qual van tornar: l'empresonament a Soto del Real. Tothom admetia que la situació era excepcional, però la imatge que es projectava era de normalitat: parlaven amb els altres diputats i senadors, saludaven a tothom que es deixava, feien petons a gent que els vol veure condemnats, feien cua per votar, prometien la Constitució amb repicó i Vox no els esbroncava més que als altres independentistes. Quasi semblava que en acabat se n'anirien tots a dinar en alguna tasca típica madrilenya, però el que els esperava era el transport de retorn a les reixes.

Hauria estat més realista disfressar-se per mostrar la veritat. Posar-se una granota taronja d'aquelles que vesteixen els presos de les telesèries americanes, icona moderna més comprensible que el vestit de ratlles amb bola i cadena dels antics tebeos. Així, per metàfora hiperbòlica, haurien fet comprensible el que l'aparença amagava. Junqueras, Romeva, Sánchez, Rull i Turull no són uns polítics normals, sinó uns presos que el tribunal s'ha sentit legalment obligat a permetre recollir l'acreditació i participar en la constitució de les cambres. I entre el tribunal i les cambres ho han muntat de manera que semblés el que no era. Els policies no es veien, però eren a la porta, esperant-los per fer-los tornar al compliment anticipat d'unes condemnes que no han estat dictades. No ens enganyem: unes hores al Congrés i al Senat, amb moviments restringits, no és una situació de «llibertat vigilada».

Això sí: des del moment que el tribunal admet el dret d'aquests presos a accedir a les condicions de senador i diputats (ja que no tenen restringits els drets polítics), en teoria ha d'admetre el dret d'exercir els seus càrrecs, i aquests dos dies s'ha demostrat que això és compatible amb la presó preventiva. Si més no, fins que siguin suspesos, en el cas que ho siguin: el tribunal ha passat la patata calenta de la suspensió a les meses de les cambres, tot i que, en el seu moment, l'instructor del mateix tribunal no va dubtar per dictar ell mateix les suspensions al Parlament de Catalunya. Una situació delicada per a Meritxell Batet, conscient com és que els 175 diputats que l'han votada i que també podrien votar Pedro Sánchez esdevenen majoria absoluta si s'executen les suspensions.