Aquesta setmana ha estat nerviüdament divulgat a la premsa de Madrid un informe elaborat per una associació contrària a la immersió i que cita entre altres centres l'escola Renaixença de Manresa, a la qual acusa de tenir com a criteri general que els professors parlin en català quan siguin al centre. Llegia les verinoses conclusions de l'informe i recordava el cas de l'escola de la minoria danesa al municipi alemany de Schleswig -on hi ha els jutjats on va declarar Puigdemont-, un gran centre concertat amb unes magnífiques instal·lacions on s'ofereixen estudis de batxillerat vàlids per accedir a la universitat d'Alemanya i de Dinamarca. Els professors, molts d'ells alemanys d'origen i tots germanoparlants, hi parlen exclusivament danès, fins al punt que les reunions amb els pares es fan només amb danès encara que els pares no l'entenguin. El fill hi fa de traductor i l'escola té comprovat que aquest és un moment clau per tal que l'alumne i els pares es creguin que, realment, el noi o noia està esdevenint bilingüe. Un enemic de la immersió catalana podrà al·legar que els pares que porten els fills a l'escola danesa ho fan perquè volen. Sí. Però l'interessant és que el 65% dels alumnes no tenen cap progenitor danès, i que al pati gairebé només s'hi sent parlar alemany. Tot i així, els professors tenen prohibit parlar-lo. Creen un petit món danès a les aules per aprendre danès de debò. I hi ha llista d'espera. D'alemanys.