Encara no ha passat ni un mes des de les eleccions del 28 d'abril però val la pena de recordar-ne dues dades fonamentals: mai l'independentisme no havia obtingut tants vots a Catalunya en unes eleccions espanyoles i mai la dreta radical (Vox, PP i Ciutadans) n'havia obtingut tan pocs.

Tenint en compte aquestes dades i també l'actitud vergo-nyosa -que algú va qualificar, encertadament, de tavernària- d'aquesta dreta radical el dia que els presos polítics que havien estat democràticament elegits diputats s'acreditaven al Congrés, ja podíem imaginar que s'intentaria per tots els mitjans impedir que els presos elegits poguessin exercir els seus drets com a diputats o senadors.

La gran contradicció és la següent: els presos polítics van ser admesos sense problemes a les llistes electorals. La Junta Electoral Central -que sempre mira tan prim- no s'hi va oposar. Fins i tot, com a candidats, els presos polítics van poder participar, amb limitacions, en actes electorals. I en el moment de la votació van rebre el suport -repetim-ho: absolutament democràtic- de més d'un milió i mig d'electors.

Doncs bé, després d'això, ara se'ls pot suspendre? Ara? Sense que cap d'ells hagi canviat per res la seva condició de pres polític en presó preventiva, que ja existia en el moment que van ser acceptats per anar a les llistes electorals? Ara que els toca exercir la responsabilitat que han adquirit com a diputats o senadors electes, amb més d'un milió i mig de vots al darrere? És justament ara que es pot al·legar que han de ser suspesos dels seus càrrecs? Això sí que és aplicar la llei de l'embut. Però és clar, topem amb un problema: l'habitual manca de valentia política del PSOE. De moment, la nova presidenta de la cambra ja ha pres la seva decisió.

Però Pedro Sánchez gosarà d'anar més enllà? O aprofitarà l'ocasió i alterarà així els resultats electorals per assegurar-se més fàcilment la majoria absoluta al Congrés, que serà més petita sense els diputats que són presos polítics?

Els dirigents del PSOE pensen que més d'un milió i mig de votants s'oblidaran fàcilment del frau electoral que representa deixar-los sense els portaveus que van elegir per representar-los al Congrés de Diputats?

Demà, les municipals confirmaran que l'independentisme manté el seu pes fonamental a tot el país, que encara serà més clar quan els nous ajuntaments es constitueixin. A Catalunya hi ha 947 municipis. Quants alcaldes tindran Ciutadans, PP o Vox? Poquíssims. Quants en tindrà el PSC? No gaires.

Pel que fa a les europees, segur que les llistes de Carles Puigdemont i d'Oriol Junqueras col·locaran més d'un candidat a Europa. Un bon maldecap per a Josep Borrell, que només serà un diputat més i que no podrà evitar la bona feina que faran els equips de Junqueras i Puigdemont en la imprescindible internacionalització de la qüestió catalana.