25 de maig de 2019
25.05.2019

No obligatori, però com si ho fos

24.05.2019 | 23:48

El vot no és obligatori, però hauríem d'actuar com si ho fos, sobretot per als qui vàrem poder començar a votar a una edat una mica ja tardana, per culpa d'una llarga dictadura. I per als més joves, hauria de constituir un saludable costum, per no deixar-lo perdre mai més.

Demà votarem per onzena vegada qui volem que governi els nostres pobles i ciutats. Qui ha de formar part dels nous consistoris que prendran el relleu als actuals el dia 15 de juny al migdia. És cert que, per diferents causes, que ja vaig exposar en un anterior article, hi haurà una sola opció en cent tretze municipis de Catalunya. Una xifra massa elevada, símptoma que algunes coses no han anat bé.

Però, fins i tot en aquests municipis amb una sola opció, la gent hauria d'anar a votar. O per la candidatura que es presenta, o amb altres fórmules que indiquin si els agrada o no. També els vots en blanc i els nuls expressen un determinat suport o rebuig a l'existència d'una sola candidatura. Poden servir per facilitar la mobilització a les properes, i així col·laborar a presentar alternatives.

I que ningú oblidi l'existència d'una segona urna. La dels sobres blaus, color de la UE, en uns moments prou delicats perquè li dediquem una especial atenció i dipositem el vot. Els passos de la UE són lents, massa lents, almenys per als qui som europeistes convençuts, però passar d'una confederació d'estats, a una federació, necessita el seu temps. Qui podia haver imaginat, cinquanta anys enrere, la conformació d'una Europa unida, tan diversa i plural com és? Però, tot i les dificultats, es va avançant i arribarà el dia en què serem, en primer lloc, europeus, i després donarem altres dades territorials.

M'encanta la història, i sempre procuro pensar en termes històrics. La creació dels Estats Units d'Amèrica va tardar seixanta-cinc anys a culminar-se. Doncs bé, nosaltres encara no els hem complert, i Déu n'hi do el camí recorregut! Amb tot, és necessari posar-hi més velocitat, i res millor que votar opcions clarament europeistes. Seria un greu error congelar projectes, congelar opcions de futur.

Així, doncs, demà tenim el doble deure i el doble dret, de triar a nivell local, i decidir a nivell global. Una doble votació realment important per al nostre dia a dia. De les municipals, ben poc més es pot afegir, si no és la de posar en mans de persones concretes el destí del nostre poble o la nostra ciutat durant els propers quatre anys. I la política la fan persones, no màquines, i saber elegir és fonamental perquè en dependrà el futur del nostre entorn.

Per a mi, aquestes eleccions són les del relleu. Les de dir adeu a la meva implicació directa, per passar a una altra d'indirecta. La de qualsevol ciutadà, que vota l'opció que creu millor, desitjant tota mena d'encerts, en una nova etapa del poble on he nascut, crescut, i on visc actualment. I puc dir, amb coneixement de causa, que des d'un ajuntament es pot fer molt per la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes. No és només gestió, governar un ajuntament, també és política en el més noble sentit del mot. Decidir quines són les prioritats, quines són les infraestructures, equipaments i serveis que millor ús tindran per al conjunt de la gent.

Tots podem veure què han fet uns ajuntaments respecte d'altres. Doncs bé, aquesta és la tria a fer demà. Elegir la candidatura més ben preparada i més sensible a les necessitats. I per poder exigir el compliment del programa presentat, s'ha d'haver anat a votar. No és obligatori, però com si ho fos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit