L'última vegada que em vaig plantejar pujar a l'Everest la cosa encara tenia sentit. No ho vaig fer, vaig dir que ja ho faria més tard, un altre dia, més endavant, que potser el temps no acompanyava i que total per pujar i baixar... i ho vaig deixar. Ara ja sé -segur- que no hi aniré. L'Everest ja no és el que era. Les imatges que tots hem vist aquesta setmana d'un munt de gent -més de 200 alpinistes- fent cua quasi dalt de tot de l'Everest per poder arribar fins a dalt de tot de tot i tornar a baixar abans de 5 minuts, fan feredat. Cua? Cua a l'Everest? Ens hem menjat l'Everest! Aviat hi posaran una àrea de serveis i venedors ambulants. I wifi. Jo que, quan hi ha ponts i festes de guardar, o no, marxo sempre a deshora de tothom per no trobar trànsit. Que em programo sempre les reunions a Barcelona en hores que em permetin entrar-hi quan els altres en surten -tot i que dijous un accident de camió em va trinxar els plans. Jo que hi vaig quan els altres en tornen... He descartat l'Everest. No m'hi trobareu fent cua. Només l'Everest? I la Sagrada Família...? I la Fira de l'Avet...? I baixar de Berga els diumenges a la tarda? I les rondes? I tornar de la platja quan tots tornen de la platja? Si tu hi vas, jo en vinc. I si puc no em pescaràs. I per què hi anem, a l'Everest, a l'última cala recòndita o al darrer tram verge de selva verge? Per descobrir món? Per trobar la pau? Per estar tranquils? Una mica de tot i molt de res. Viatgem per tornar. I explicar-ho. Ens separem per retrobar-nos. Ens allunyem per apropar-nos. Viatgem a l'altra punta llunyana de món per tenir la certesa que el món és petit. I això que, per uns dies, ho busquem fora, com-més-lluny-possible, per trobar la pau de l'aventurer que portem dins, de fet ho busquem, incansablement la resta de l'any, a casa. Al barri. Al poble. A la ciutat on vivim. I això és el que votem avui. Avui votem casa, avui votem que el nostre oasi personal de cada dia i cada nit sigui com més ens agrada. Com a casa enlloc. Sense cues com a l'Everest, sense condicions salvatges com a la selva. Sense massificacions incòmodes. Sense pors. Ni sorolls excessius. Votem per aquell que ens doni el forfet amb la polsera del tot inclòs local i on el tot inclòs inclou tot allò que ens fa estar bé. A casa volem estar bé. Enlloc com a casa. I tenim un munt de candidats que ens ho prometen i als quals avui podem escollir i votar. La resposta és fàcil i difícil alhora perquè, justament això, és el que prometen tots els candidats -i candidates- d'avui. Promeses, això fa por. Votem promeses. Els de la cua de l'Everest, mentre feien cua en fila índia d'un en un esperant torn per seguir pujant, què pensaven en aquell instant? Què els havien promès? Em moro de ganes de saber-ho.