Avui que es vota, val la pena recordar totes les lliçons que s'han donat aquesta setmana sobre què s'entén per democràcia parlamentària, què són comportaments democràtics, quines actituds democràtiques s'han constatat, i com s'han reivindicat els drets fonamentals que empara la democràcia. Val la pena, perquè el mostrari ha estat ampli i la significació més que abundosa. Com ho serà aquest vespre, quan se sàpiguen els resultats electorals.

Del viscut fins ara i del que podem pensar s'evidenciarà aquesta nit, sortiran tres figures descriptives d'estats d'ànim fins ara desconegudes en el nacionalisme espanyol més ranci (utilitzant el seu llenguatge), supremacista i excloent: els herois, els màrtirs i les víctimes de la democràcia que defensa els drets dels ciutadans.

Els herois seran Abascal i els seus voxtants, defensors de les essències pàtries sense respecte per les normes de convivència democràtica ni patir per les conseqüències, perquè gaudeixen d'impunitat policial i judicial. La galopada andalusa els ha dut fins a l'Europa de les llibertats, que pensen capgirar amb la resta de genets aplegats en les hordes de l'extrema dreta multinacional.

El màrtirs només poden ser-ho Rivera i els seus viscerals c'siudadanos, vistos els mèrits que acumulen diàriament, des de fa anys, per rebre alguna resposta contundent, forassenyada, a l'alçada de la seva provocació. L'estratègia política, exclusivament centrada a crear crispació, els ha abocat a la recerca irresistible d'una acció que els inscrigui amb lletres d'or en el martirologi del separatisme/independentisme. Per si el criden a l'escenari europeu, màrtir de la causa, Rivera ja compta amb la substituta Arrimadas per continuar el desvariejament de la croada anticatalana.

I les víctimes, Casado i la resta de gent sentidament pepera que es consideren maltractats per la insidiosa acusació de pertà-nyer a un partit malalt de corrupció sistèmica. Segurament, els resultats de les diferents convocatòries electorals d'avui acabaran d'enfonsar-los en el sentiment de víctimes injustes, ells que van ser paladins de l'acusació del victimisme que hi havia en les reivindicacions del sobiranisme català...

Herois, màrtirs i víctimes de la conxorxa socialista-podemita-independentista no perillen pas de prendre mal, perquè tenen el ronyó folrat en suports: la cúpula judicial, les forces de seguretat, les empreses de l'Ibex i el gruix de mitjans de comunicació lliurats a la causa de la «unidad nacional». Per això cal anar a votar avui. Perquè cadascú quedi al lloc que li correspon.

A les eleccions europees, s'ha de votar amb el convenciment que el que es decideix és el futur que volem per a l'Europa dels ciutadans, de la gent normal. L'Europa que ha resoldre els conflictes que vulneren drets fonamentals. Votar amb la convicció de voler ser un país normal.

I a les municipals, votar amb l'esperança que els nous ajuntaments defensaran el benestar de tots els ciutadans, sense distinció d'ideologies. Votar, en la confiança que tots els candidats estan disposats a actuar en benefici del conjunt de la població. Amén.