Les urnes estan posades i resten poques hores d'incertesa, abans de la mitjanit coneixerem els noms de les dones i homes que gestionaran el futur dels municipis de la Catalunya Central durant els propers quatre anys.

Jo tinc la papereta a la mà i ara mateix penso en la colla de joves que fa pocs dies explicaven a la FUB la seva experiència de negoci emprenedor amb l'Horrorland, al Berguedà; els mateixos que poques hores després rebien el prestigiós Scare Awards a Alton Towers entre aplaudiments d'èxit, tot perquè van ser valents i és van llençar de cap a un model de negoci disruptiu. En la meva feina del dia a dia, el terme de conducta disruptiva ja s'ha convertit en una expressió habitual, però aquest comportament associat al que és antisocial, en termes de política i gestió, té la seva vessant positiva; un comportament disruptiu comporta accions hostils i provocadores i una ruptura respecte a les pautes de conducta establertes, just el que, respectant els valors socials, li cal a una majoria de consistoris del territori.

En paraules de l'admirat consultor en estratègia, innovació i emprenedoria Xavier Marcet, «el fracàs és part de l'èxit»; els futurs alcaldes i alcaldesses amb els seus equips n'haurien de tenir molts, d'èxits, si són capaços d'aprendre dels fracassos, que fins ara han estat forces a les nostres contrades i malauradament sovintejats, perquè sembla que no n'aprenguem mai. Més enllà dels partits, les persones que d'aquí a unes hores hauran de governar l'esdevenir del nostre entorn més proper, haurien de confiar en el conjunt d'intel·ligències que tindran al seu costat encara que siguin de signes oposats, fugint de personalismes i tenint la fermesa d'exercir el seu mandat, si cal i m'atreviria a dir que segur que cal, amb una política transgressora, disruptiva i valenta.

Les candidates i candidats tenen la qualitat comuna, totes i tots, de ser hooligans de la seva població i això els hauria de portar a formar ajuntaments amb ànima i consciència, a pactar estratègies comunes, a sumar capacitats i sobretot a aprofitar el talent, que és un bé escàs, dels qui tenen ben a prop. Cal no oblidar mai que és l'administració la que s'ha d'adaptar a les necessitats dels ciutadans i no a l'inrevés; siguin quins siguin els resultats de les properes hores, la Catalunya interior només tindrà un futur optimista si les designades i designats per ser al davant fan un exercici d'empatia amb la ciutadania, tenint clar que la millor estratègia és la d'escoltar les persones, perquè en definitiva les ciutats no les fan ningú més que les persones. A totes i tots els nous escollits, d'entrada, moltes gràcies per la vocació de servei, i de sortida, enhorabona, bona nit i bona sort; us caldrà, però no caigueu mai en l'error de pensar que ho heu de fer sols.