En un dilluns en el qual la ressaca de les eleccions fa que els polítics, en funció dels seus resultats, estiguin més o menys contents, l'esport manresà viu encara la joia d'un diumenge rodó per als que, històricament, han estat els seus dos màxims representants. L'equip de futbol, el Centre d'Esports Manresa, i el que en el seu dia va ser una secció per independitzar-se més tard, el Bàsquet Manresa, ara Baxi per raons de patrocini. El CE Manresa, en un any ple de dificultats, amb problemes de pagament als jugadors, de canvi de tècnic i aviat de president, ha tancat la lliga en la segona posició i amb un ascens virtual a la Tercera Divisió, onze anys després de no ser a la categoria. Ara hi ha molta feina al davant per tenir estabilitat i futur.
El mèrit del Baxi és enorme, ha competit amb rivals amb pressupostos molt més elevats i ha hagut de superar tot tipus de problemes, canvis de jugadors i lesions que han castigat, de principi a fi, i han afectat alguns dels jugadors més vitals i efectius. Al final, el Manresa s'ha vist afavorit pels altres resultats en l'última alenada, però amb 29 jornades de 34 en posicions de play-off era just que acabés entre els vuit primers. El club ha sortit de la closca des de l'ascens de LEB a l'ACB: l'afició ha estat el motor, Peñarroya ha aportat la seva ambició i ha ensenyat el camí (tant de bo es quedi) i la junta no s'ha de fer enrere. Després de gaudir d'aquest play-off a fons, Europa no ha de fer por, i l'ampliació del Nou Congost ha de ser un projecte de ciutat.
