Victòria independentista. Derrota del secessionisme. Tantes veus, tants barrets. L'anàlisi dels resultats electorals a Catalunya i a Barcelona sembla un partit de futbol narrat per seguidors d'un o altre equip. «Barcelona no és separatista», afirma un titular. «Victòria independentista», proclamen altres. Aquests, perquè Ernest Maragall és el cap de llista més votat. Els altres, perquè la caiguda de la CUP deixa els de l'estelada amb tres regidors menys, de manera que es quedem amb quinze en un ajuntament de quaranta-un. Però comptar regidors serveix per calcular pactes de govern; per saber què volen els ciutadans cal comptar els vots.

I els vots diuen que a les eleccions municipals de Barcelona l'independentisme ha passat, en quatre anys, del 41,2% al 39,4%. Una caiguda de vuit dècimes. No és cap desastre, però tampoc no es pot afirmar que sigui una victòria. Quatre de cada deu votants barcelonins fa costat a formacions que reclamen la creació de la república independent de Catalunya: no constitueixen majoria. Les coses, com són.

Però els vots també diuen que els partidaris de combatre l'independentisme per terra, mar i aire, els que van fer costat a l'aplicació de l'article 155 i a la suspensió dels diputats presos, són encara menys. Suposen un 37,8% del tota. Un punt i mig menys que els altres. És veritat que en aquests quatre anys han experimentat un increment, però continuen sense disposar de prou vots per dir que han guanyat. Barcelona no és independentista però tampoc és enemiga radical de l'independentisme. Ni una cosa ni l'altra.

Aquesta ambivalència negativa s'explica per la presència dels Comuns, que no volen ni la independència ni cremar el separatisme a la foguera, i que se senten francament incòmodes en aquest debat perquè volen marcar el terreny entorn d'altres prioritats. Però no tan sols han perdut l'alcaldia sinó també percentatge de vots. Tot i això, és molt difícil consolidar una majoria estable de govern sense comptar amb ells.

Això a les municipals, però a les europees la suma de Puigdemont i Junqueras a Barcelona arriba al 46,5% dels vots, i això significa que han rebut el suport de persones que no han votat cap dels candidats independentistes a les municipals sinó que, per exemple, han triat la papereta dels Comuns. Tant Ada Colau com Ernest Maragall ho haurien de tenir present.

Barcelona, polièdrica.