Entesos, entesos. Barcelona és la capital de Catalunya, la segona d'Espanya, una de les primeres d'Europa, de les que surten al mapa del món i Catalunya seria ben poca cosa sense ella. Però això és excusa perquè a la majoria de mitjans només es parli de les municipals de Barcelona? Eps, només demano. Va passar abans de les eleccions i també passa després. A les tertúlies d'ahir de les principals ràdios del país, per exemple, no es feia altra cosa que elucubrar sobre els possibles pactes a la capital. Insisteixo: Barcelona és molt Barcelona, i reconec que té cert punt d'interès perquè possiblement tots ens la sentim una miqueta nostra. Però hi ha vida més enllà. I com diria aquell, ho deixo aquí. Una altra cosa: no em puc estar de fer referència al resultat de Manresa. Les eleccions locals sempre tenen un punt de suspens. Qui guanyarà, per quant, quins regidors entraran, quins no o quines formacions es quedaran a fora de l'Ajuntament sempre aporta emoció, i encara més si per qüestions personals o professionals coneixes els candidats. Aquest cop, però, la sorpresa va ser majúscula quan es va saber que Esquerra havia guanyat Junts per Manresa per 11 vots (si és que en aquest cas es pot dir guanyar o perdre). La nit electoral va ser una autèntica bogeria. Ara cal que les dues formacions gestionin aquests resultats amb la responsabilitat que es mereixen.
