A les persones que no adorem Messi, ens agradaria veure aquest bon jugador xutant pilotes amb una cotilla a les costelles i amb un taló de dit i mig sota l'esportiva! Quin paper faria?
Per cert, la Creu de Sant Jordi -tot i haver estafat Hisenda- no escau a un xutador de pilotes. Per què, als meus escriptors favorits -pous de saviesa i mags de les paraules, que no de pilotes-, no els regalen llibres d'or?
El futbol femení també existeix. I si la bretxa salarial és del 24% en les feines ordinàries, en el futbol ja no podem ni calcular la xifra.
El futbol femení va començar com una reivindicació feminista el 1881, amb una sèrie de matxs, disputats a Edimburg i Glasgow, entre una selecció escocesa i una altra d'anglesa. Però abans d'aquesta data, algunes dones havien protagonitzat alguns partits -entre solteres i casades-, no per competir sinó com un aparador gratuït per a mascles en busca d'esposa.
La premsa masclista de l'època victoriana es va acarnissar amb aquestes dones -que no podien inscriure's amb els seus noms reals per por de represàlies-, i els va dir obertament que el futbol només era cosa d'homes i que no era recomanable per a elles practicar-lo. Fins i tot, alguns mals metges -creient-se superiors a les dones per tenir algun membre (i no em refereixo al cervell) diferent- van inventar-se raons mèdiques per exigir que es prohibís a les noies britàniques.
Tanmateix, l'1 de gener del 1895 va néixer el British Ladies Football Club, sota l'empara de dues figures clau del feminisme de l'època: l'aristòcrata Florence Dixie, marquesa de Queensberry però alhora inquieta esportista, viatgera, escriptora, corresponsal de guerra i feminista; i Nettie Honeyball, el pseudònim amb el qual era coneguda una jove futbolista de classe mitjana. La marquesa, és clar!, va ser la presidenta i la Nettie va fer de secretària.
Per a elles era tan important el partit com la lluita feminista. La resta de jugadores, de classe humil en general, també ho eren. Com la coneguda sufragista escocesa Helen Matthews.
El British Ladies va debutar públicament el 23 de març del 1895, a Londres. El partit va suposar un notable progrés ja que, per primera vegada, les futbolistes van poder jugar sense cotilla ni sabates de taló alt. Aquests partits també qüestionaven els models femenins existents com el vestuari o la sexualitat de les dones.
Malauradament, l'equip només va durar un any.
El 2019, les jugadores del Barça, que han estat a punt de guanyar la primera Champions de la seva història, segueixen esforçant-se per reivindicar els mateixos drets per a les dones. Per què elles han de cobrar molt, molt, molt menys que els homes?
I és que el feminisme, tot i haver conquerit moltes copes, encara és lluny de guanyar mundials. I cal seguir reivindicant la vàlua de les dones i la seva igualtat en molts camps que no són de futbol.
