30 de maig de 2019
30.05.2019
Regió7

Comerços emblemàtics

30.05.2019 | 00:18

Per fomentar el comerç local de proximitat, a iniciativa del Comissionat pel Centre Històric de l'Ajuntament, el Centre d'Estudis del Bages, la Fundació i Turisme de Fires de Manresa, el mecenatge de la farmàcia Esteve i les associacions de comerciants del Barri Antic han organitzat el projecte Comerços emblemàtics, un itinerari pel centre a càrrec de Francesc Comas, per visitar els de més de 75 anys d'història i emblemàtics per l'estètica modernista, noucentista o racionalista, generacions familiars o peculiaritats. Alguns són protegits pel Pla de Patrimoni, d'altres són històrics o remarcables per l'activitat. Un dels sectors que millor han conservat els seus edificis és el farmacèutic. La visita va començar a la farmàcia Trapé (1860-62), al costat del portal de Sobrerroca, on el propietari Josep Trapé explicava com la va obrir Francesc Miralles. És la segona més antiga després de la farmàcia Esteve. Disposa d'un gravat que demostra les columnes i la disposició dels prestatges semblant a l'actualitat, una estanteria amb pots de farmàcia del XIX, una màquina de fer píndoles, i peces originals de l'època Miralles, farmacèutic que va passar a viure a Sarrià. El 1879 s'obre la Drogueria Ferrer a la plaça Major, que contacta amb el farmacèutic Baldomer Riu per fundar la Farmàcia Ferrer, el 1886. Modernista, plena de luxe, trencava l'esquema de les altres. Cal remarcar la pintura del sostre, el taulell, el rètol de fusta i les motllures. Associat amb Gallifa i Vila, van construir l'Anònima per fer electricitat a Manresa. S'aprofiten que el germà del Gallifa és l'alcalde i n'obtenen la concessió. El primer establiment privat amb llum a la ciutat el 1890 va ser a l'exterior de la farmàcia, on encara es mantenen els ferros originals. Del 1919 és l'herboristeria Sant Miquel. Té l'origen en les trementinaires que coneixien les propietats de les herbes remeieres. El local disposa de 120 calaixos d'espècies diferents. Joan Pujols, de Sant Llorenç de Morunys, es va casar amb l'Antònia Riu de Canalda. Establerts a Sabadell, van venir a Manresa, on inicialment venien herbes a la plaça. Entre Sant Miquel i la placeta de l'Escloper hi ha la farmàcia Sala (1901), en un edifici modernista de l'arquitecte Soler March, amb el símbol de la paraquímica a l'entrada. El segle XVIII, el farmacèutic de la Cerdanya Tomàs Esteve arriba a la ciutat per treballar a l'Hospital de Sant Andreu. El 1824 un altre Tomàs Esteve obre la farmàcia més antiga, a la Plana. De la família destaca Antoni Esteve Subirana, catalanista, implicat en la vida social i cultural de la ciutat. El 1916 arriba de Viladomiu Nou el pastisser Josep Marsinyach, que no sabia quin nom posar al seu establiment. Esteve li va dir l'Englantina, en honor dels jocs florals.

Rellotgeria Lladó comença al passatge Amics i als anys 40 s'estableix a Sobrerroca, on 25 rellotges de diferents parts del món informen de l'hora que tenen al moment, amb curiositats com Siam o la Unió Sud-africana, que ja no existeixen. Elèctrica Garriga es va iniciar al carrer Sant Andreu fins que el 1906 obren un taller d'electricitat al número 3 del carrer Sobrerroca, on vivia l'historiador Sarret i Arbós. El 1932 la família Garriga és una de les fundadores de Ràdio Manresa. Una de les joies de la corona és la barberia de la plaça Major que inaugura Francesc Vila el 1899, amb inicials visibles al vidre d'entrada. La reforma el 1910 la deixa tal com està actualment, amb butaques americanes, vitralls i grans vidres amb decoracions a l'àcid. A l'altra banda, cal Plats i Olles, dels Puigbertran, que van iniciar l'activitat el 1894, amb la venda del comerç de la ceràmica d'orinals i plats. Cansats d'anar amunt i avall, es van establir a la ciutat. Dalt, hi vivia la llevadora Caterina Culell, que va ajudar a néixer molts manresans dels anys 60. A la plaça dels Sastres del carrer Sant Miquel, en l'edifici del 1773 s'instal·la la llibreria Roca (1824), que té el seu origen en la impremta Abadal de Moià. Un altre establiment que no necessitava gran espai era el lloc de venda del bacallà. Així, La casa del bacallà (1923) aprofita l'entrada de l'edifici per vendre un producte destinat als obrers. El van inaugurar els Fontanet d'Igualada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.