Abans de res em permetran que feliciti els centenars de ciutadans i ciutadanes que han resultat escollits regidors en aquestes eleccions municipals, segur que la immensa majoria s'han presentat amb la voluntat de fer i aconseguir el millor per als seus veïns. A tots ells, molta sort i encert en el seu mandat.
Crec que el lector o lectora entendrà que tingui un especial agraïment a aquells que ho han estat en representació del PSC, i posats a abusar, em permetran que feliciti molt efusivament els quatre manresans que em representaran a l'Ajuntament.
La nit electoral d'aquestes eleccions és molt especial; pels problemes de salut que ja fa un temps que arrossego, me l'he perdut per primer cop. I què la fa tan especial per a mi, aquesta nit electoral? Doncs que l'alegria o la tristor no són plenes i van per barris, segons quins hagin estat els resultats a cada poble, vila o ciutat. En pocs instants passes de l'alegria més plena, a la decepció absoluta, segons com li hagi anat al company amb qui parles. És una nit molt difícil per al dirigent polític, que ha de saber desplegar tota la seva capacitat d'empatia per protegir els derrotats i saber fer-los participar o no, segons com és cadascú, de l'alegria dels vencedors. El cert és que és una nit en què al final li falten hores i continua l'endemà al matí.
A nivell general el que s'ha de dir d'aquestes eleccions, i en coincidir amb les europees encara amb més dades, és que l'independentisme és fort, continua fort, tot i que comença a donar mostres de cansament. A nivell de país, amb els grans números a la mà, es veu com dels sostinguts més de dos milions de vots n'han perdut tres-cents mil. Dit d'altra manera, han perdut el quinze per cent del seu suport, sembla que el famós eixamplament de la base no acaba de funcionar.
Per ser just, també s'ha de dir que, per l'altre costat, el partit de Ciutadans, que fa poc més d'un any va ser capaç de tenir més d'un milió cent mil suports, frega els tres-cents mil. Traduït, ha perdut més del setanta per cent dels seus votants. Queda clar que el dipòsit de confiança que van rebre el desembre del dos mil divuit no l'han sabut conservar. Una curiositat de Cs a Manresa, el seu cap, Andrés Rojo, va ser un dels petits triomfadors de la nit electoral a la ciutat, va aconseguir gairebé quatre-cents cinquanta vots més a les municipals que a les europees.
Els Comuns/Podem van pagar, com no podia ser d'una altra manera, les seves desavinences. Una altra vegada s'ha fet realitat la dita que diu que no posis tres comunistes junts en una habitació, que acabaran barallats. És que ser comunista en un món capitalista és molt difícil, com deia un vell comunista amic meu, jo soc comunista fins a la bicicleta.
I el PSC? Des de l'inici del procés l'objectiu de molts era veure el PSC mort i enterrat. Els ciutadans elecció rere elecció els estan dient que cada dia que passa la mala salut de ferro dels socialistes és més bona, aquest cop més de set-cents mil ciutadans ens han donat suport. A Manresa en Felip-Felipe González ha aconseguit un regidor més. El treball, del dia a dia, del grup municipal, ha tingut la seva recompensa. Ara el que toca és continuar treballant per aconseguir que a les eleccions del 2023 els ciutadans de la ciutat ens donin la confiança de manera majoritària.
Me n'oblidava, felicitats, Marc, per la victòria. Ni que sigui per deu vots, és una victòria.
P.D. Una curiositat de la jornada electoral que s'haurà d'estudiar a les escoles de ciències polítiques: l'àlgebra demostra que a la ciutat de Badalona hi va haver ciutadans que van votar Puigdemont i Albiol al mateix moment. El vot dual en la seva màxima expressió? O no? Populisme en estat pur?...
