Una altra pasqua. Un altre «pas», ara d'aquest món a l'altre, que somou l'experiència dels apòstols. De mica en mica, una aparició i una altra, van anar fent ben seva l'experiència del Crist Ressuscitat. Els faltava, però, l'experiència de l'absència del Senyor. Han de convèncer-se que són uns enviats. La seva vida és un camí, com ho fou la vida de Jesús. Un camí sempre endavant.
I els ho diu. Vol que siguin testimonis de l'experiència que han viscut al seu costat. Testimonis de la seva vida, de la seva mort i, sobretot, de la seva resur-recció i de la seva anada cap al Pare. I que ho siguin amb la seva vida. I els dirà més, els dirà que no tinguin cap mena de por: el Pare els enviarà la força de l'Esperit Sant perquè siguin bons comunicadors. I se n'anà alçant les mans i beneint.
Nosaltres avui cantem «Déu puja enmig d'aclamacions, al so dels corns puja el Senyor». Expressem la nostra joia pel triomf de Jesús. Però cal que ens adonem que hem de ser testimonis de la bondat del Senyor, portadors d'esperança en un món que, a vegades, no acabem d'entendre perquè el veiem massa ple de maldat, d'injustícia, de pobresa, de violència... Però que és un món que vol i cerca la bondat, la justícia, la pau, la germanor. Un món que necessita i vol compartir.
A nosaltres, enviats també per Jesús, no ens ha de fer por proclamar tota aquesta bondat i aquest amor. Ens toca fer l'experiència d'apropar-nos a Jesús i, amb la nostra vida, proclamar la seva paraula. Que no ens passi com als apòstols que van quedar embadalits veient com Jesús s'enlairava, que van rebre la visita dels àngels perquè no s'encantessin. Calia proclamar. Ens cal proclamar. No és «mirant el cel» que complirem la nostra missió, sinó «mirant els germans», els homes i dones que esperen el nostre acolliment, signe de l'amor i l'acolliment de Jesús.
Aquests dies molts germans i germanes petits reben el Pa, Jesús, per primera vegada. Cal que aprenguin, cal que aprenguem, a compartir-lo amb tothom. És el Senyor!
