Durant aquest cap de setmana la pagesia de tot Catalunya celebrarà una jornada de portes obertes, amb tastos i degustacions gastronòmiques, visites a les explotacions agràries i a centres elaboradors d'olis, vins i formatges, rutes paisatgístiques, etc. Amb aquesta iniciativa, emmarcada en el projecte Vine a pagès, es pretén revertir la imatge que sovint es té, des del medi urbà, del món rural, i alhora palesar les bondats i els atractius d'una oferta variada, saludable, lúdica i a l'abast. Massa sovint es tendeix a usar la paraula pagès en sentit despectiu, en comptes de reconèixer la importància d'aquest col·lectiu (en què les dones són, aquí i arreu, un veritable pal de paller) en la nostra alimentació diària, amb el seu esperit emprenedor, l'arrelament al territori, la conservació de l'entorn natural i del patrimoni cultural i lingüístic. S'escau, en aquest punt, reivindicar la lectura d'obres literàries de primer ordre, publicades en aquests darrers temps, inspirades en el món rural, a contracorrent de la novel·la urbana imperant, si més no, en el panorama literari català. Les novel·les Argelagues, de Gemma Ruiz, i Els dics, d'Irene Solà, són dues joies com dues cases de pagès, com ho són les obres de l'escriptor taradellenc Antoni Pladevall, així com aquell deliciós assaig de Josep Pla, El pagès i el seu món, on es diuen coses com aquestes: «L'últim estament, en els països occidentals, que ha aconseguit salvar, davant de la invasora hipocresia, una llibertat sensual espontània, és el dels pagesos. Amb aquest sol fet n'hi hauria prou per fer-los simpàtics» i també: «Un pagès és una persona que treballa cultivant la terra i viu de la terra. En aquest sentit ésser un pagès és un honor, un honor molt elevat». Siguem-ne conscients i mereixedors, si no volem acabar menjant amanides de porexpan i ous de làtex.
