ERC i Junts per Manresa han anat a parar a una situació de bloqueig abans fins i tot de començar la negociació d'un pacte per governar Manresa. La situació és delicada perquè les dues posicions tenen arguments forts i raons molt poderoses: ERC pot defensar a peu i a cavall que ha guanyat les eleccions perquè és així, i una victòria és una victòria, encara que sigui per tres centèsimes; enlloc no diu que calgui més d'un vot per declarar-se vencedor, i la llei dona l'alcaldia a qui guanyi o a qui reuneixi majoria absoluta, sense més matisos. Per la seva banda, Junts per Catalunya té un dret molt legítim a exigir un repartiment proporcional al resultat com es fa en qualsevol pacte; quan la igualtat és tan extrema, per tal que el repartiment sigui proporcional, cal que l'alcaldia hi sigui inclosa d'alguna manera, com ha passat en molts casos precedents. Quan les dues parts tenen raons poderoses la negociació es fa difícil, però també és més fàcil entendre les raons de l'altre. I atès que un acord alternatiu resulta poc viable, la seva responsabilitat és desfer el bloqueig i posar-se a treballar. Per això els van votar.
