Si a Berga es patia perquè l'hospital de la ciutat havia quedat petit i no hi havia diners per fer-ne un de nou, a Manresa qui passava dificultats era el Centre Hospitalari de Manresa, o així ho havia explicat el seu gerent als representants dels treballadors quan aquests es queixaven que no s'estaven aplicant els augments salarials pactats al conveni. «El Centre Hospitalari travessa moments difícils econòmicament, que podrien conduir a una reducció de plantilla, va informar el gerent de l'hospital al comitè d'empresa, i aquest a l'assemblea de treballadors. Els problemes són atribuïts, per part de la gerència, a la renovació de l'assignació econòmica del concert amb la Seguretat Social, a compte de la qual treballa un 70% del Centre», informava aquest diari. Quaranta anys més tard, tot és diferent en el mapa sanitari manresà. L'edifici continua al seu lloc, a tocar de la plaça Bages, però ara les seves dependències formen part del conjunt d'equipaments de la fundació Althaia, la seva funció d'hospital d'aguts, urgències i traumatologia la compleix Sant Joan de Déu, i el que resta del Centre s'ha orientat més cap a l'hospitalització de llarga estada.
