Quina setmana la d'aquests dies! Només n'han calgut set per constatar que encara som massa a prop del 26-M, per ser tan lluny de les esperances que molts vam dipositar en aquella jornada. El mercadeig de vots i pactes que ens està avergonyint i deixant al descobert l'autèntica cara dels partits en ciutats com Barcelona o Girona, aparta cada vegada més la realitat de la política dels interessos dels votants. El menysteniment dels centenars de milers de ciutadans insultats pel Congrés i el Senat, que han fet fora els nostres representants legalment escollits, està posant una separació insalvable de desencís intolerable i massa educada indignació, entre la nació catalana i el regne d'Espanya. I parlant de vots, mai deu paperetes havien pogut posar tanta distància entre dos partits que fa quatre dies governaven junts una ciutat amb aparença de bona entesa; no em queda clar si la comèdia la feien abans o l'estan fent ara.
La gens ètica i legal actuació de la presidència del Parlament Europeu, que ha perdut el seny desobeint totes les normes i saltant-se els seus propis procediments, en negar la recollida de credencials a uns parlamentaris mentre posava la catifa vermella als altres, ha allunyat tota la confiança que podíem tenir en les institucions comunitàries.
La desautorització i la ignorància d'informes oficials de l'ONU, per part d'alts funcionaris de l'Estat i estaments governamentals, no ha fet res més que confirmar que vivim en una monarquia platanera cada vegada més distant dels models de respecte i qualitat democràtica que se suposen a un país del primer món.
Les fotografies que vam contemplar astorats durant la jornada de reflexió, amb alts càrrecs que tenen les seves companyes i companys empresonats o a l'exili, ballant als escenaris dels mítings, compartint somriures de casament amb els opressors de la seva gent o protagonitzant ridícules portades que ens han esquitxat de vergonya aliena; ens han fet reflexionar i no han fet res més que separar-nos de les postures i la confiança d'aquelles i aquells que ens haurien de representar amb un mínim de dignitat.
El «que se joda» del senador popular Hernando al senador català Romeva, aparta la política de qualsevol tarannà dialogant. Que els jutges facin política i els polítics redactin sentències, marca una distància abismal entre l'Estat espanyol i la separació de poders.
Com deia Baudelaire, l'estupidesa és una malaltia extraordinària: no és el malalt qui en pateix els efectes, sinó tots els altres. Sort que des de divendres els usuaris del servei de Rodalies de Renfe ja poden gaudir dels nous vestíbuls i ascensors de l'estació de Manresa, almenys el punt de partida serà bonic encara que el destí continuï quedant a més de vuitanta minuts de trajecte... res, el que deia, tot queda massa lluny.
