02 de juny de 2019
02.06.2019
Regió7

Jo també arrasaria als bufets lliures

01.06.2019 | 23:40

Pep Garcia

Jo també arrasaria als bufets. No en tinguin cap dubte. I no soc sol, ho sé. Cal ser valents i reconèixer-ho sense por. Arrasem, si podem, als bufets. Nosaltres rai. Els nostres avis i els nostres pares... aquests sí que arrasen als bufets. Ho sabem, de primera mà, perquè ens ho expliquen, els avis i els pares, quan tornen dels seus viatges de l'Imserso. Imserso? Què és això? Un invent genial en el qual, per cap preu, viatges molt a llocs on no hauries anat mai si no fos que t'hi porten, i et tornen –tocant fusta–, i t'allotgen en uns hotels d'un grapat d'estrelles en temporada baixa i on el que triomfa és el bufet. El bufet lliure. Esmorzar, dinar i sopar. I on, per uns dies, resulta més barat viure a l'hotel que viure a casa. Un xollo, vaja. L'Imserso fa 34 anys que «alimenta» l'aventurer que porten dins una bona colla d'espanyols i espanyoles jubilats que, quan tornen, a part d'ensenyar-te un tou de fotos de poc recorregut, t'expliquen com de bé i quant han menjat al bufet de l'hotel on, si vols, pots repetir de tot cada dia i ningú et diu res. Els sona, oi? Un festival. Un festival que perilla. Per a nosaltres, jovens, perilla segur. Soc de la generació que això de l'Imserso ho hauré gaudit per via oral i documental. Quan a mi m'arribi, no tindran virolles per pagar-nos el bufet ni el tren. El cas és que perilla l'Imserso, de cop, per als feliços jubilats d'ara. No surten els números, diuen els hotels. Això ja es veia des de fora. Els hotelers diuen que hi perden diners. No m'estranya, amb el (poc) que paguen els imsersistes. Però els hotelers no diuen que, gràcies als jubilats, ells tenen l'hotel obert tot l'any. Potser és que s'han cansat d'obrir-los tot l'any. Potser els hàbits han canviat i els hotels poden tenir gent-clients tot l'any sense aquests preus de moneder i xavalla de l'Imserso. És que és tan barat, que surt car quedar-se a casa. Matalascañas, Benidorm, Orpesa o balnearis d'insomni a preus de somni són els destins habituals pensats per a una generació que havia viatjat poc. I menjat poc. Només has de triar i ja et preparen el bufet. La resta és gaudir. El bufet lliure és el paradigma d'aquest país que s'ha construït sense estar-se de res. Un bufet és vinga avall que fa baixada. Un bufet és la casa és gran. Un bufet és que no falti de res. Tant com pugui. Jo primer. M'atipo. Abans que s'acabi. Per si de cas. Trobo que, de cop, un bufet d'Imserso és una imatge desmillorada, descol·locada i desenfocada del que és gastronomia, salut, equilibri i paladar. Un bufet lliure és una bomba de rellotgeria al plat. És fam ara que no tinc gana. Un bufet és una imatge que ens recorda un país en el qual el bufet era buit i el país no era lliure. Un bufet lliure, ara que me'n adono, ens fa semblar molt moderns però ens fa sortir allò més primitiu que duem dins.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit