Han anat i van junts pertot arreu. Veient el paisatge conegut i reflexionant sobre com el miraven abans i després de ser alcaldes i regidors.
Ara sabien qui era el responsable de la brigada de manteniment que tenia cura dels par-terres. Havien debatut sobre els diferents sistemes per evitar que les arrels dels arbres fessin malbé el paviment.
Sabien com es deien els veïns que els havien portat als tribunals i havien guanyat. Podien citar pels seus noms tècnics els plaguicides més recomanats per als acers, populus i chitalpes.
Coneixien el nombre de llicències de taxi de la població i a bona part sinó a tots els seus adjudicataris.
No ignoraven ni l'autèntica situació financera del club esportiu estrella ni la de les biblioteques veïnals. Ja anaven junts per Catalunya molt abans que nasqués aquesta marca electoral que té el defecte -des del punt de vista dels altres partits i l'encert per als que la van registrar legalment- de patrimonialitzar quelcom que és de tots. N'hi ha hagut un munt, de polítics, la majoria, que al llarg dels anys han anat junts per Manresa, per Berga, per Solsona i pertot arreu pactant el que creien millor per a la seva població i trencant-se les banyes per materialitzar-ho. Polítics de tots els colors. Als quals se'ls demana coneixement, esforç i seny. I, després, tota la resta.
