Pares de Sant Fruitós protesten contra la supressió d'una línia de parvulari. A Berga la comunitat educativa es tanca dins d'una escola per exigir la segona línia del mateix nivell. La Universitat Autònoma de Barcelona diu que el seu professorat envelleix perquè no es contracten nous docents i que la caiguda d'ingressos l'aboca al dèficit. Les entitats del tercer sector denuncien que la renda garantida de ciutadania encara cobreix menys gent que la prestació anterior, que estava cridada a millorar. No cal dir res de la dependència, on és norma la defunció del peticionari abans que arribi la resolució. No cal dir res, tampoc, de les llistes d'espera hospitalàries; no cal perquè ho sap tothom i és profecia. I ningú no se sorprèn en saber que el govern central només executa la meitat de les inversions previstes a Catalunya, perquè també és la cosa més habitual del món.
La renda de ciutadania va ser creada per la Generalitat a partir d'una iniciativa legislativa popular. Els seus promotors diuen ara que la renda arriba a 64.000 persones mentre que fa dos anys eren 68.000 els qui cobraven la prestació precedent, la «renda mínima d'inserció» (el Govern dona unes xifres molt diferents). Però encara més significativa és una altra queixa dels promotors: que la renda no arriba a moltes persones necessitades a causa de la complexitat i la lentitud dels tràmits. No costa gaire entendre que la majoria de peticionaris d'aquesta ajuda extrema no són experts a navegar pels laberints de l'administració i esquivar els seus remolins i xucladors. La qualitat d'un país també es mesura amb paràmetres com aquest: si l'administració ajuda o dissuadeix els ciutadans en l'accés als serveis públics. Catalunya és lluny de l'excel·lència en aquest terreny.
És tema de debat si la independència ho resoldria tot o ho espatllaria més, però la probabilitat que el fet es doni és molt baixa a curt termini. Mentrestant, toca fer un país de qualitat amb les eines disponibles, injustament escasses perquè l'Estat és ferotge en la recaptació i avar en el retorn, però que es poden fer servir millor o pitjor. És el que han dit els empresaris a Quim Torra a les jornades del Cercle d'Economia: mentre es busca una sortida al conflicte polític, «és fonamental prioritzar el govern de les coses». Des de la Generalitat i els ajuntaments, molts dels quals estrenaran el quadrienni amb pactes que haurien de centrar-se en la millor gestió possible.
