El títol d'aquesta columna ha estat una mica per cridar l'atenció. Us ho confesso. No penseu que m'identifico amb aquells partits polítics que posen la Constitució a davant de tot abans de passar-se-la per allà baix mentre titllen de nazis i supremacistes els que no pensen com ells. Soc unionista perquè m'he fet aficionat de l'Union Berlín. Els que em coneixeu sabeu que el meu equip alemany favorit és l'Hamburg, que va baixar l'any passat a Segona i que en aquest, de manera lamentable, no ha estat capaç d'ascendir. Va ser superat pel Colònia, el Paderborn i l'Union, el segon equip de Berlín, que dilluns passat va vèncer l'Stutgart en la promoció i debutarà a la Bundesliga.

I m'he fet de l'Union perquè impressiona un equip que, durant el comunisme a l'antiga Alemanya Democràtica, va desafiar la policia secreta, la Stasi, i el club del govern, el Dinamo. En aquell temps, quan hi havia una falta amb barrera, els aficionats cridaven ben fort «que caigui el mur», en referència al que hi havia a pocs quilòmetres. Una entitat capaç d'aconseguir que els seus socis inverteixin el temps reconstruint amb les pròpies mans el seu vell estadi, l'Stadion an der Alten Försterei (l'estadi de l'antiga zona forestal, un nom èpic) per fer-lo homologable. I que, a més, l'obre perquè els aficionats hi instal·lin el sofà de casa i mirin partits del mundial a la pantalla gegant. Potser perquè els seus seguidors són així, un d'ells, dilluns, va exclamar al camp: «Merda, hem pujat!». Li feia por convertir-se en un altre dels clubs sense ànima d'un futbol modern cada cop més impersonal.