E l diumenge 3 de juny del 1979 s'acabava la temporada de futbol en les categories en què militaven equips de les comarques sobre les quals informava aquest diari, i per al Centre d'Esports Manresa no era un final afalagador, ja que li suposava un descens de categoria, de Regional Preferent a Primera Catalana, és a dir, dues categories per sota de la Tercera Divisió, en la qual havia militat tants anys, en els seus millors moments. Aquella temporada el Manresa encara jugava al camp del Pujolet, situat al barri de la Plaça Catalunya, amb entrada pel carrer de Sant Fruitós. El recinte es menjava una part del carrer Lleida, de manera que l'endreça urbanística el va condemnar al cap d'uns anys. Al seu lloc es van construir edificis que donen a l'esmentat carrer Lleida i un pavelló poliesportiu anomenat igualment Pujolet, mentre que el Centre d'Esports se'n va anar a jugar a un Nou Estadi que es va construir a la zona esportiva del Congost. Tot i que amb molta menys capacitat de públic, tampoc no s'ha omplert mai a vessar. Els més crítics van atribuir-ho al fet que el canvi de lloc i la llunyania del nou van desanimar els aficionats que anaven a peu al Pujolet.
