Es nota que Valentí Ju-nyent pertany al món de l'esport professional perquè no dona un partit per perdut ni quan ha sonat el xiulet final. Si l'àrbitre assenyala els vestidors i perd per un sol punt, presentarà les reclamacions que facin falta, buscarà la victòria als despatxos i, si ni així no se'n surt, parlarà de victòria moral. Ara, en el torneig de les eleccions municipals, ha fet un pas més enllà i reclama compartir el trofeu. Que el declarin campió a mitges. El reglament no ho preveu però hi ha precedents per mutu acord entre el primer i el segon classificats. Tanmateix, mai a Manresa.

Junyent exigeix compartir el títol i la medalla d'or perquè el campionat es va decidir al darrer partit, per un sol gol de diferència a la tercera tanda de penals. O per una cistella sobre la botzina de la tercera pròrroga. Cap federació no acceptaria aquest estrany argument i es remetria a les normes que ordenen la competició, però què importen les normes davant la voluntat política!

L'alcalde en funcions parla d'«empat tècnic», però aquest terme s'aplica quan el marge d'incertesa supera el marge d'avantatge. Per exemple, a les enquestes: si concedeixen mig punt de diferència entre el primer i el segon, i el marge d'error de l'enquesta és de dos punts, es pot parlar d'empat tècnic. Però quan s'ha completat l'escrutini oficial, l'únic empat possible és la igualtat absoluta en el nombre de vots, que es resol llançant una moneda en l'aire. En altre cas hi ha guanyadors i perdedors, ni que sigui per un sol vot.

La idea de dividir l'alcaldia recorda el conegut episodi del judici de Salomó, rei d'Israel. Dues dones deien ser la mare d'un mateix nadó. Salomó va manar que el tallessin al llarg amb una gran espasa, per fer-ne dues meitats idèntiques, una per a cada litigant. Una va acceptar-ho: «Em sembla just». L'altra va dir: «Doneu el nadó a aquesta dona, però no el mateu». «Tu ets la veritable mare», va decidir llavors el rei savi, que buscava aquesta reacció aclaridora. Si totes dues haguessin dit «talleu-lo», la història probablement no apareixeria a la Bíblia.

Imaginin que Marc Aloy compareix davant el tribunal de l'opinió pública i diu: «Que Junyent es quedi tota l'alcaldia, però que sobrevisqui aquest pacte tan bonic». Medalla de xocolata a la generositat i, tot seguit, a cargolar de valent, que en això de ser al mateix temps aliat del govern i líder de l'oposició ERC hi té alguna experiència.