Els poders de l'Estat que sorgeixen de les urnes i els que guanyen la plaça per oposició i concurs estan d'acord: que es calcin, els independentistes. La fiscalia va aplicar-ho ahir en el seu informe, uns dies després que Pedro Sánchez passés per Barcelona sense dir ni mitja paraula del conflicte. Torra i Aragonès l'havien instat a solucionar «el problema», i van rebre com a resposta un silenci cridaner, que deia: el problema és vostre i no vull que sigui meu. Sánchez ha assumit el principi de la «conllevancia» d'Ortega y Gasset: la «qüestió catalana» no es pot resoldre, només es pot «conllevar», en el sentit de suportar com un dolor crònic. L'únic límit a la seva aversió és no da-nyar el PSC, que ja ha perdut tots els vots sobiranistes que li poguessin quedar, i ara creix a costa de blaus, taronges i morats. Sobretot, morats.

Ahir el fiscal José Zaragoza va dictar al Suprem les bases doctrinals de l'acusació per la qual demana condemnes enormes als dirigents del Procés. Hauria pogut dir alguna cosa d'aquest estil: «Aquí no es jutgen idees sinó fets i accions, i en ells ens centrarem», però en lloc d'això va dedicar-se extensament a desqualificar l'independentisme, tot que és una ideologia legal, i el dret d'autodeterminació, tot i que defensar-lo no és delicte. «No hi ha un dret moral a la secessió», va arribar a dir com si estigués en un seminari d'ètica política, i va combatre la idea que la sobirania popular està per damunt de la llei. I doncs, d'on surt, la llei, si no de la sobirania popular? Si més no en democràcia. Semblaria que tota llei és com la que Jahvè va dictar a Moisès al Sinaí, però sospito que va ser la sobirania popular del poble jueu la que va escriure els manaments, i després els va legitimar amb un bon relat. De vegades sembla que els qui en viuen adoren la llei com si fos el vedell d'or, i això és idolatria. La fiscalia va deixar clar d'entrada que els acusats eren molt dolents perquè volien trencar Espanya, i la resta eren detalls tècnics per justificar la condemna.

Coincideix aquesta fase final del judici amb el primer aniversari del govern de Quim Torra. Un any, i la Generalitat continua sense pressupostos, però ben animada en la defensa de la república. Durant aquest any s'han fet moltes proclames agosarades i moltes crides, però cap desobediència. Les unitats policials de vigilància de discursos, debats parlamentaris i publicacions del diari oficial deuen estar ben avorrides.