Dins les jornades dedicades als comerços emblemàtics, Francesc Comas observa la importància inicial del carrer del Born, símbol de passejar o voltar, sobretot quan la ciutat era emmurallada, el jovent pujava per Sant Miquel fins a Sobrer-roca i retornava al Born. Explica que el carrer, orientat a migdia, té la particularitat que quan a l'hivern fa vent fred, anomenat popularment grisú, però toca el sol a migjorn -si no hi ha boira-, és agradable passejar-hi. Històricament, la gran burgesia de la ciutat va competir amb la petita i mitjana (loteria d'Emili Llatjós (1910), carnisseria Josep Fainé (1911), llibreria Ciutat (1933), del cardoní Ramon Torra Pujol, Ràdio Codina, sorgida durant la Segona República, o la Granja Costa, actual restaurant Las Vegas), per assolir un dels carrers més comercials i emblemàtics de la ciutat, que algú ha definit com l'ànima de Manresa. Quatre joieries amb sort diversa van coincidir al carrer: Salvador Tous (1927), la joieria d'Agustí Espinalt Sanllehí, assassinat pels franquistes al Camp de la Bota, la de Grané-Busquets, antiga rellotgeria provinent de Sobrerroca que es consolida al Born com a Joieria Busquets i el piset on l'escriptor Vicenç Prat tenia el seu taller, abans d'obrir botiga al carrer Casanova, el 1935.

El primer establiment del car-rer és la farmàcia del doctor Esteve, que té entrada d'estil modernista pel Born, obra de l'arquitecte Josep Firmat. En sobresurten els vitralls, el pany d'obrir la porta, les motllures, el ferro forjat i el símbol de la farmàcia: serp i copa, dalt a la dreta. Al número 1 del carrer del Born, Josep Marsinyach va fundar L'Englantina el dia de la Mare de Déu del Carme del 1916 i va tancar com a pastisseria l'agost del 2014. L'any passat va reobrir com a cafeteria gurmet. Conserva la façana i la retolació. Vila Dalmases (1920) era una botiga més petita que l'actual, caracteritzada per la venda de gorres, i encara avui en tenen. El Caribú (1941) fa referència a un cérvol domesticat, com es veu en el rètol fet sobre un vidre corbat. Va ocupar el lloc d'una antiga sabateria, per ser la cristalleria dels Morera, que es consolida amb els paraments de la llar, en la tercera generació. Van fer un encaix entre els baixos i la resta de l'edifici, amb un vestíbul que permet un ampli accés que dona a les dues façanes de Born i Urgell. Segons Comas, els primers anuncis de Manresa els trobem en l'antiga sastreria Tuneu (1906). Familiarment, procedia de la que des del 1822 existia al carrer Sobrer-roca. Destaca el treball de forja del fanal i la tasca del pintor manresà Francesc Cuixart, que aplica l'estètica modernista als elements vegetals, colors i vitralls, i mostra com s'han de vestir els homes, amb barret i bastó. Acostumaven a posar uns cartells que deien: «Ja ha arribat la roba d'estiu», o primavera. La Sabateria Torra, que va inaugurar Antoni Torra el 1916, o els Serra Claret, que baixen de Cardona el 1923.

Hi ha cases on s'aprofita l'entrada, ja sigui per al treball d'un enllustrador de sabates, avui compartit amb la venda de loteria, com Calçats Giralt (1933), o al número 11, la casa senyorial barroca dels Gomis, transformada a principi del segle XX en modernista, on dins la gran entrada, a l'hivern, els Coloma hi venien torrons. D'aquí van passar a vendre orxata al carrer Nou i ara regenten La Xixonenca. La Moda (1909) en els seus orígens era un establiment dedicat a les gorres que després es va especialitzar en merceria. La fotografia Villaplana, que, associat amb Joan Jorba, va muntar la primera botiga de fotos a Manresa el 1923. La llibreria Rubiralta (1906), que ha ampliat el negoci a la papereria i hi resta ben activa la quarta generació. La farmàcia Riu, fundada per Baldomer Riu (1929), amb l'ús del marbre, capitells jònics, vidre a l'àcid i a l'interior, damunt el taulell s'hi observa l'Ull de l'Apotecari, amb una serp impressionant i una copa. També conserva uns pots de ceràmica del segle XIX. L'any 1904 s'hi va inaugurar l'edifici Casa Jorba, obra modernista d'Ignasi Oms i Ponsa, que tancava l'espai de la plaça Sant Domènec i els carrers Nou i del Born, malauradament desaparegut.