L'incendi de la Seu de Manresa, en el qual va cremar l'altar major i va quedar reduïda a un tió carbonitzat la venerada talla gòtica de la Mare de Déu de l'Alba, no va causar només una gran consternació sinó un moviment espontani de solidaritat, que cadascú va expressar a la seva manera, i molts fidels van fer-ho arremangant-se per fer neteja dels estralls del foc, el fum i el sutge a l'interior del temple. Si l'atemptat va ser descobert dimarts, «des de dimecres han estat molt nombroses les persones que han donat un cop de mà a la neteja del temple», informava el dissabte següent aquest diari, «podent-se assegurar en aquests moments que, a partir de demà, els actes litúrgics es podran seguir amb tota normalitat a la basílica». Les imatges gràfiques que acompanyaven la informació, s'afegia, «són fidels testimonis de l'esforç que manresans de tota edat i condició han protagonitzat els dar-rers dies per retornar la normalitat al temple». Pel que fa a les investigacions sobre l'autoria, el sumari romania secret, fet que donava peu a especular si havien estat alguna colla de joves brètols o un desconegut sospitós que s'havia vist rondant el temple.
