Aquest diumenge l'Escola Folk del Pirineu celebra la seva festa final de curs. Com tantes coses en aquesta part del territori, serà un acte que es viurà en la intimitat dels paticipants. No es veurà als grans mitjans ni a les omnipresents xarxes socials, però si aquesta festa es fes a Barcelona, se'n farien pel·lícules. La festa de final de curs de l'Escola Folk és la versió més real i palpable de la vegueria de l'Alt Pirineu que la Generalitat intenta impulsar sense gaire èxit des de la freda administració. La cita, que es farà com és habitual sota les ombres del parc que envolta l'església de Santa Coloma d'Arsèguel, reunirà alumnes i famílies dels Pallars, l'Alt Urgell, Andorra, la Cerda-nya i el Berguedà. La música tradicional i el dinar tornarà a crear, si més no una vegada a l'any, la germanor que vinculen les valls del Pirineu evidenciant un univers propi de referències. Amics i companys d'instrument es posaran de nou al dia sentint-se part d'un mateix ter-ritori; fent pal·lès que comparteixen una realitat geogràfica, social i cultural gràcies a un exèrcit de músics/professors que cada dia de l'any van amunt i avall per les valls ensenyant en escoles, cases i centres cívics. Es tracta d'una xarxa cultural teixida des de la mateixa societat amb la qual l'Escola Folk fa Pirineu i país. Una autèntica història de pel·lícula amb la música de l'acordió diatònic com a banda sonora.
