Laura Borràs es pregunta si el rei Felip VI serà «àrbitre i moderador» en la qüestió catalana. El paper arbitral de la corona ve definit en l'article 56 de la Constitució, en el qual s'afirma que el rei «arbitra i modera el funcionament regular de les institucions». Moderar significa procurar que ningú no s'excedeixi, i arbitrar és actuar com a àrbitre en un conflicte, entenent com a àrbitre el que diu el diccionari de la llengua en què fou redactada la Constitució: «Una persona que, com a autoritat reconeguda o designada per les parts, resol un conflicte o concilia interessos».

Fins al moment present les institucions no han recorregut gaire al paper arbitral del monarca, ja que els conflictes entre institucions centrals i territorials, executiu i legislatiu, etcètera, solen acabar al Tribunal Constitucional i no al palau de la Zarzuela. De fet, mullar-se donant la raó a una o altra part en un conflicte institucional és el pitjor que pot fer una monarquia en un sistema parlamentari. Per conservar el seu prestigi ha d'estar au dessus de la mêlée, per damunt de la batussa.

Però quan l'actual monarca s'ha arremangat per exercir la funció arbitral en la qüestió catalana, els efectes han estat qualsevol cosa excepte balsàmics. Felip va abandonar el seu refugi de silencis polítics per comparèixer per televisió davant tots els espanyols el 3 d'octubre del 2017, i els estomacats de l'1 d'octubre van percebre aquell discurs com un grapat de sal a les ferides.

Si al rei d'Espanya li passés pel cap actuar com a àrbitre en un conflicte entre les institucions independentistes de l'autogovern català i les institucions unitaristes de l'Estat espanyol, en cap cas i de cap de les maneres podria ser un àrbitre neutral. L'article abans esmentat de la Constitució diu que el rei és «el cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència». Si ha d'arbitrar un enfrontament entre els defensors d'aquesta unitat de l'Estat i els partidaris de fragmentar-la i separar-ne un tros, no costa gaire deduir contra quina porteria es xiularan totes les faltes i tots els penals.

El discurs del 3 d'octubre, que va donar impuls al 155 i a la querella de la fiscalia, va ser un fet excepcional. No crec que la diputada Borràs vulgui convertir-lo en habitual, ja que probablement el monarca veuria tots els excessos a moderar en una sola banda, i les clatellades procedents de l'altra banda les consideraria com una necessària correcció.