Gràcies a la divina providència s'han acabat les campanyes electorals i les eleccions. Almenys de moment. Viure en un món paral·lel és extraordinàriament cansat i pesat. Sabem que el Berguedà té una marcada personalitat, però també que sol ser un lloc tranquil (llegeixi's avorridot). Especialment aquest 26-M, hem passat de la proverbial calma chicha d'aquestes contrades a un estrès de llibre amb la celebració de fins a sis actes electorals en un sol dia (vegi's rodes de premsa, presentacions, xocolatades i un etcetèra inacabable), generalment tots ells igual d'interessants (com l'evolució de la població del pit- roig al Pirineu català). Tothom hi ha posat bona voluntat i, sobretot, un cabàs d'hores com si no hi hagués un demà. I la veritat (siguem sincers) és que no caldria. Llevat d'excepcions, els actes de campanya han aplegat els membres de la llista (sense els suplents), familiars, amics i coneguts... en el millor dels casos. Les rodes de premsa per presentar el programa de cultura, el d'esports o el de barri vell són soporíferes i no aporten propostes engrescadores. El model de campanya s'ha de reformular perquè sigui més atractiva, interessant i àgil. Els partits tenen unes nòmines de poques desenes de militants que representen una petitíssima part de la ciutadania i s'hauran d'esforçar per aconseguir captar l'atenció dels seus conciutadans en futures eleccions.
