08 de juny de 2019
08.06.2019

Banalitzant

07.06.2019 | 23:25

Ja fa unes dècades que podem observar, tot badant, una banalització de diferents àmbits de la vida. Pot semblar que els comentaris que venen a continuació són producte de l'edat i d'un cert encarcarament cerebral, tot podria ser. Considerem que banalitzar conductes i opinions provoca, vol dir, treure o no donar importància a assumptes que en requereixen, encara que cadascun, en la seva mesura adient.

Posaré exemples, i per això començaré assenyalant-ne de fa unes dècades. Durant els primers anys de la postdictadura, calia ser «progre» i el consum de cànnabis era considerat un aspecte d'acte de llibertat i, sobretot, de modernitat. En un moment determinat, diputats al Congrés espanyol, es ventaven d'haver consumit «canutos» a l'hemicicle parlamentari. Es banalitzava els seus efectes perniciosos, i s'iniciava un seguit d'asseveracions, quasi a un nivell de Karma, com que era bo per al maneig del dolor, per als tractaments del càncer, i altres que no vull recordar. Doncs bé, les veus que alertaven que el cànnabis era una droga més, eren titllades de reaccionàries i d'antiquades. Ja es podien implementar programes de prevenció en la societat, que l'efecte parlamentari era superior. No és objecte d'aquest article esmentar on hem arribat i l'estat actual de la qüestió.

Passem a altres exemples més d'actualitat, i badant pels carrers, ens podem trobar que ens atropelli qualsevol dels estris de 2 rodes que circulen per la vorera: bicicletes, patinets impulsats a peu, patinets elèctrics i qualsevol mena de plataformes amb rodes. I el seu ús s'ha banalitzat.

A les botigues la salutació de «bon dia» és rebuda, moltes vegades, amb cares d'estupefacció i una sensació, per part del saludant, d'aterrar d'un altre planeta. Malgrat això cal dir que si fem un exercici de practicar la salutació, cada dia, en el mateix establiment, hi ha resposta i un efecte que en podríem dir pedagògic. Al cap d'unes setmanes i de manera progressiva, i és que els aprenentatges requereixen el seu temps, hi ha resposta a la salutació, i inclús altres clients s'animen a saludar. No està tot perdut.

La llista es pot fer molt llarga, com parlar de la vestimenta, qüestió en plena fase de degradació, i no em refereixo a portar corbata els homes o vestits jaqueta en el cas de les dones; també hi ha molts altres camps que donen força joc, com el de la Justícia, i aquí podríem relliscar força sobretot en una situació on la deixadesa de l'exercici polític condueix a la seva instrumentalització (banalització en aquest cas fora desafortunat), amb opinions de tots colors no basades en aspectes jurídics.

El que més sobta: que tot plegat es dona en un context social de ser políticament correctes i respectuosos, tant a l'hora de fer comentaris com de fer broma, amb col·lectius considerats minoritaris o vulnerables. Segurament una mica de litúrgia, considerant la litúrgia com l'ordenació i forma com se celebren les cerimònies, així doncs, una mica de litúrgia en la cerimònia de les relacions personals i socials ens convindria. A les religions, mitjançant la litúrgia, entre altres aspectes, no els ha anat tan malament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit