Vaig escoltar que algú preguntava en una conversa de bar entre tasses de cafè: «Aquests del Suprem no es cansaran mai de fer el pallasso?», i vaig pensar que es tractava d'un comentari extremadament ofensiu, no pas per als membres del tribunal, que més que la gràcia d'ofendre's tenen la capacitat d'ofendre, sinó per a totes les persones, entre les quals tinc bones amigues i amics, que es dediquen a aquesta digna, intel·ligent, noble i tan necessària professió.

No negaré que segurament vaig trobar les paraules més ultratjants del que ho podrien haver estat en un altre context, perquè al davant hi tenia una pàgina d'aquest diari on s'explicava que el pallasso i regidor de Cultura en funcions de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesar-rodona, serà jutjat per desobeir la suspensió del referèndum de l'1-O amb una sol·licitud de pena màxima per part de la fiscalia; i no és cert, el Jordi està sent perseguit amb una clara intenció de revenja, venjança i escarment, per la icònica fotografia amb el nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil el 20-S, tinguem-ho clar.

El Jordi, per molt que l'acusin de liderar la resistència a l'escola Joncadella, aquell 1 d'octubre ple de resistents que van rebre de valent on ningú liderava perquè tothom defensava, està sent víctima del circ de la justícia espanyola experta a fer malabarismes poca-soltes, per empaperar tot Déu que faci perillar o gosi posar en dubte la sagrada unitat pàtria i la «dolce vita» dels hereus del regim dictatorial; el Jordi serà jutjat per fer el pallasso amb tota la dignitat exemplar d'una persona que posa l'humor com a eina de pacifisme davant la repressió i això a Espanya li ha fet un mal més que merescut, això en un estat acostumat a riure's dels altres però que no accepta una rialla en contra, com fa la mala gent, cou.

Quedi clar, doncs, que el suprem no fa el pallasso, fa al contrari i coses molt pitjors que ens obliguen a exercitar diàriament aquella dita tan catalana de «riure per no plorar», i tot aquest despropòsit no podia trobar millor resposta que la que aquesta tarda la companyia Komiko i Klun posarà en escena a Cabrianes amb l'obra «Per nassos!», una comèdia inspirada en els esdeveniments que el Jordi va viure el vint de setembre del 2017 davant la conselleria d'Exteriors, escrita per ell mateix; el relat, per increïble que sembli, de l'extraordinària feina que una persona pot fer en contra de la injustícia i la privació de llibertats, fent una de les millors feines del món, la de pallasso.

Molts ànims, Jordi, no estàs sol perquè, com va dir en Lluís Llach, el teu nas ens representa. Una meravellosa taca vermella a la cara que representa a tothom qui va desobeir la suspensió de les llibertats aquell 1 d'octubre i que el Jordi porta, sempre, amb una dignitat de nassos.