Algunes informacions diuen que Marchena té ganes d'enllestir la sentència del procés abans de les vacances d'agost, i que aconseguir-ho depèn de la càrrega de feina que suposin els altres expedients del tribunal. Una sentència redactada i signada a final de juliol, i anunciada per sorpresa al principi d'agost, representaria una dificultat afegida per a la reacció independentista, que serà de protesta en el cas que no s'absolgui tothom. Segurament no manca qui fa càlculs amb aquesta intencionalitat, però obvia la capacitat de resposta del moviment.
La gran manifestació de l'Onze de Setembre del 2012, la que va empènyer Artur Mas a abraçar molt més obertament la senyera estelada, va acabar de lligar els preparatius en plena canícula. No tothom s'estava torrant a la platja, i els que hi eren també feien bullir l'olla de la gran protesta contra la lectura restrictiva que el Govern Rajoy estava fent de la ja prou restrictiva sentència del Constitucional sobre l'Estatut. Que ningú no pensi en un independentisme adormit si la sentència del procés arriba mentre la gent fa o desfà l'equipatge. I, en tot cas, passat l'agost arriba la Diada, i una sentència dura provocaria una Diada d'alt voltatge.
Però més enllà de manifestar-se a l'agost, al setembre o al novembre, la resposta de la Catalunya sobiranista a una condemna és una incògnita. De Diada en Diada ja hem contemplat set enormes manifestacions per la independència, amb assistències que baten rècords mundials, i ni els polítics ni els fiscals espanyols no s'han sentit interpel·lats. De vegades sembla que més aviat es consideren provocats, i repliquen amb irritació. Alguns dels acusats en el judici del Suprem, tot i ser a la presó, han estat votats per desenes o centenars de milers de catalans, i la rèplica de la fiscalia ha estat endurir el discurs mentre Pedro Sánchez presumeix de no voler ni ERC ni JxCat entre els suports de la seva investidura. Quina mena de resposta, més contundent que les manifestacions de rècord i el vot popular a uns empresonats, pot ser donada a una sentència dura?
El Govern de Quim Torra, els grups polítics que el formen, la resta de les formacions independentistes i els moviments socials que han animat el procés, tenen al davant (si la sentència és dura) el repte de trobar una resposta efectiva. Tot i que, probablement, el fet de no deixar de mobilitzar-se malgrat tot ja és un objectiu.
