Una constatació de fer-se gran és dir/demanar als fills el que ens deien/demanaven a nosaltres els nostres pares que, lògicament, no ens agradava i sovint ens feia enfrontar-nos-hi. Jo hi afegiria un altre símptoma que he anat descobrint darrerament. És el de no comprar -en sentit metafòric ni literal- tot el que ens volen vendre amb l'excusa que, si no ho fas, t'exposes al perill de ser un autèntic outsider.
Amazon ven fa temps un altaveu intel·ligent que, prèvia descàrrega d'una aplicació, ofereix al propietari que, fent una pregunta o donant una ordre a una veu femenina que respon al nom d'Alexa, et digui l'hora, t'expliqui un acudit, posi la música que vols, et desperti a l'hora que li diguis, afegeixi arròs a la llista de la compra, faci trucades, enviï missatges i, si ho tens configurat, t'obri els llums i el termòstat. Alexa no parla en català. Afirma que li agraden molt els idiomes, però aquest no li deu agradar tant, es veu, perquè no l'entén ni el parla. Alexa obeeix, o ho sembla. En realitat, quan la fiques a casa, el que estàs fent és obeir-la tu a ella. Alexa t'ha fet creure que no pot ser que hagis d'alçar la vista per mirar l'hora del rellotge que tens penjat a la cuina, i moure el braç i un parell de dits per engegar la ràdio o posar un CD. Alexa t'ha convençut que ets un inútil. Alexa guanya. Potser per això hi ha qui assegura que, de tant en tant i de manera inesperada, deixa anar un riure malèvol.
