He tingut el privilegi de compartir amb una colla d'alumnes d'últim any d'ESO la presentació dels treballs de memòria oral que han fet en col·laboració amb els seus avis sobre la Guerra Civil Espanyola. Distribuïts en una vintena de rotllanes mixtes avis/alumnes, hem repassat els muntatges audiovisuals elaborats per cada estudiant a partir de les entrevistes que havien fet setmanes enrere als seus avis, sobre com van viure el desastre de la guerra i les penúries dels anys següents. Magnífic exercici. Extraordinària experiència, perquè s'ha esdevingut un miracle impensable: gairebé dues hores de conversa còmplice intergeneracional.
Normalment, els avis són contacontes o explicabatalletes de joventut, que els seus nets adolescents entomen amb indolents «uhumm...» o «guai...», magistralment combinats amb el teclejat increïble i la consulta frenètica de la pantalla del mòbil que els abdueix. Precisament, l'aposta de l'equip docent pretenia posar en valor la importància del diàleg entre generacions, com a forma d'enriquiment personal i de preservació d'elements vitals per a la història familiar. L'intercanvi d'opinions i experiències, doncs, ha estat més que gratificant.
A més a més, he pogut expressar en veu alta el convenciment que compartir informació, records, il·lusions, problemes, projectes... enriqueix tothom qui participa en la conversa, i com d'important és mantenir aquesta actitud per esdevenir persones amb criteri, ciutadans responsables. Els he posat l'exemple de la Greta Thunberg, l'adolescent sueca que ha aconseguit mobilitzar la seva generació a escala mundial en la reivindicació d'un planeta on puguin viure quan siguin adults. M'he posat el barret de periodista amb un munt d'experiències viscudes i, aprofundint en l'exercici de la memòria històrica, els he reptat a descobrir qui va ser i fer Rosa Parks, el personatge que inspira l'adolescent Greta en la lluita per un món millor.
Tot això ha vingut a tomb, és clar, de l'ensenyament que hem compartit avis i nets amb el repàs de les vivències derivades de la guerra civil i el que va venir després. Els audiovisuals han recollit fil per randa el record dels drames viscuts per cada família, la pèrdua de drets i llibertats, l'anorreament dels senyals d'identitat, la persecució de la llengua i la cultura catalanes, la lluita contra el franquisme, la mort del dictador (tots els alumnes han destacat en el seu treball la imatge tragicòmica d'Arias Navarro anunciant «Franco ha muerto...»), l'etapa de transició cap a la democràcia, i la deriva de retallada de llibertats dels darrers anys.
Precisament, perquè la situació actual no entra en la recuperació de la memòria històrica que han fet els alumnes, jo m'he quedat amb la idea que la recerca, la reconstrucció de l'etapa actual que viu Catalunya, la persecució que pateix el sobiranisme, la repressió dels seus líders polítics i socials, la reivindicació de més de dos milions de persones pel dret a decidir, el paper jugat per la cúpula judicial, els poders econòmics, els mitjans de comunicació, etc. etc. queda pendent que la facin ells, els alumnes actuals, quan siguin avis i els seus nets els demanin col·laboració per fer un treball de memòria oral sobre la història del país. Com explicaran la imatge del portaveu oficial anunciant: «La monarquia ha muerto»?
