Davant la falta de consens a l'hora d'acordar qui serà el futur alcalde de Manresa a causa dels resultats tan ajustats de les eleccions, en què ERC i PDeCAT han obtingut el mateix nombre d'escons, malgrat una diferència de deu vots a favor dels republicans, jo proposaria prendre en consideració diverses opcions de desempat, amb el benentès que, com sosté Ramon Fontdevila, «un empat és un empat i un conill és un conill, i no existeixen conills tècnics». Efectivament tothom sap que els únics conills existents són els orelluts, els depilats, els dels jocs de mans dels mags i els guisats a la cassola. En altres ajuntaments on s'ha produït la mateixa situació s'ha optat per llançar una moneda en l'aire, proposta que presenta un inconvenient doble. Com es decideix qui tria cara i qui tria creu, si no és amb una altra moneda en l'aire? I qui la llança? Si la llança un regidor de Cs, posem per cas, tothom els atribuirà a ells el color del govern. Imagineu-vos els titulars de premsa de l'endemà: «Ciutadans ha donat el govern a un partit independentista». Un escàndol monumental. D'altra banda, no és a la sort a qui pertoca decidir qui governarà la ciutat durant els propers quatre anys, sinó als mateixos governats, de manera que, per ser justos, no hi hauria com convocar els votants de tots dos partits a la plaça de l'Ajuntament i fer-los estirar una corda pels dos caps. Qui aconsegueixi arrossegar els adversaris, guanya. I si, tot i així, les forces són igualades i la corda resta immòbil, es talla la corda en sec al punt àlgid de la tensió i es compten els caiguts de cada banda. Es descompta un punt per votant caigut. Si cauen tots, que algú deixi anar una llebre i qui l'atrapi que esculli alcalde. I que a la pobra llebre li sigui assignada una pastanaga vitalícia en agraïment a la governabilitat de la ciutat.
