Malgrat guanyar una lliga, que el Madrid no va competir des de l'inici, tant Josep M. Bartomeu, president del Futbol Club Barcelona, com el seu entrenador de futbol, Ernesto Valverde, són els màxims responsables del ridícul europeu que ha fet enguany la secció de futbol del club, ho vesteixin i dissimulin com vulguin. L'any passat van fracassar estrepitosament a Roma i enguany a Liverpool, sense presentar batalla. Són indignes del club que diuen representar. Els que pensem que el Barça és més que un club i alhora un dels capdavanters del món, en una dècada en què hem gaudit de les habilitats del millor jugador de totes les èpoques, no podem estar contents en haver estat presidits, i dirigits al camp de futbol, per dues mediocritats. Sense il·lusió ni passió no es va enlloc. Aquests personatges, sense sang a les venes, són incapaços de contagiar l'entusiasme i la il·lusió que exigeixen socis i aficionats. Passius i vulgars actuen com ineptes per tal de prendre decisions encertades, però si a més a més s'envolten de mediocritats, els resultats són previsibles, però no acceptables per una afició que de cap de les maneres ha d'admetre la ineficàcia d'una directiva inútil. A l'empresari, li va aparèixer la floreta al cul quan l'equip va guanyar el triplet, quan el seu gran fitxatge va ser Arda Turam, amb qui es va presentar a les eleccions del 2015. Encara avui el club li paga part del sou, cedit i eclipsat en un equip vulgar de la lliga turca. Pel que fa a l'entrenador, és cert que Pep Guardiola ha sortit en defensa de Valverde, però amb una ironia fina, tot desitjant que l'any vinent es puguin trobar a la Champions, si el club de Manchester no és sancionat. Guardiola sap que el seu estil és molt superior al de Valverde i els jugadors estan adaptats al seu sistema. A Guardiola li va faltar sort, a Valverde la convicció en la victòria. No hi ha color.
Valverde no té sistema ni capacitat per tenir-ne, s'adapta a les circumstàncies de cada equip, com fan els equips mediocres. Pot dirigir un Espanyol o Extremadura, però s'ha demostrat incapaç de poder fer rutllar a Europa un dels equips que aspira a recuperar l'hegemonia mundial. D'entrenadors insubstancials de segon nivell n'hi ha molts, però és preferible gent animosa com Joan Francesc Fer-rer, Rubi en el món del futbol, que havia estat al costat de Tito Vilanova al Barça, i enguany ha portat entusiasme al club de Cornellà, per la seva capacitat ofensiva i valentia a l'hora de plantejar els partits, en el darrer tram de la temporada. Mentre a can Barça jugaven sempre els mateixos, amb un futbol desganat que res tenia a veure amb la filosofia i estil que s'havia aplicat amb l'èxit des de l'etapa de Johan Cruyff com a entrenador. Amb Valverde, els jugadors se sentien superiors i jugaven directament, i oblidaven el joc de posició que els havia fet famosos arreu. Només importava el resultadisme que ha funcionat amb equips de l'Estat espanyol (no tots perquè també es va fer el ridícul a la final de Copa contra el València), però no quan s'han enfrontat al segon equip de la Premier League. Això sí, la millor lliga de futbol del món, amb quatre equips classificats per disputar les dues grans finals europees, encara que la immensa majoria de mitjans de pseudoinformació espanyols encara no se n'hagin assabentat. Sense laterals reals, amb un Sergio Busquets lent i despistat, un Artur descontrolat i sortit de polleguera, un Dembelé sempre lesionat a l'hora de la veritat, no han ajudat gens un Messi incommensurable, però sol, sense cap Xavi i Iniesta que l'acompanyessin, amb un Coutinho que no ha jugat ni un sol partit en la seva veritable posició. Al contrari, s'han potenciat jugadors antisistema com Arturo Vidal, demostració clara que aquest entrenador ha perdut el nord. Bartomeu, que, per cert, enguany ha fracassat en totes les seccions esportives d'Europa, i no és casualitat, sap que li queda un any i mig de mandat, i fidel a la seva covarda filosofia, manté les peces dels escacs, per dilucidar les darreres i previsiblement tristes partides. Mentrestant, alguns aficionats agafarem un any sabàtic. Que s'ho faci, però si plega abans d'acabar el mandat, millor per a tots. Alguns ho celebrarem!
