El Centre d'Esports Manresa ha aconseguit aquest cap de setmana, per mèrits esportius, tornar a Tercera Divisió després d'onze anys. L'objectiu tant temps ajornat s'assoleix, paradoxalment, en un any ple de problemes en què es va substituir l'entrenador sobre la marxa i en què ha abandonat la presidència efectiva l'home que havia intentat bastir un projecte per portar el club més amunt, José Luis Correa. El club ha acabat sent incapaç de pagar al dia els jugadors però, tanmateix, ha aconseguit el bitllet a la categoria on Manresa es pot sentir al lloc que li correspon. Ara és moment de celebrar l'èxit, però el club competirà l'any que ve amb històrics com el Sant Andreu o ciutats com l'Hospitalet, Terrassa i Cerdanyola. L'exigència serà molt més gran i el club haurà de sobreposar-se a les dificultats amb què ha acabat aquesta temporada si no vol veure's abocat un altre cop al pou. Els migrats recursos amb què Manresa alimenta el seu futbol obliguen a treure el màxim rendiment de cada actiu, i això exigeix una gestió eficient, bona organització i bon criteri esportiu. Caldrà posar-los-hi.