Una «rebel·lió postmoderna». Això és el que la fiscalia veu en el Procés, segons definició de l'advocat Xavier Melero, que representa l'exconseller Joaquim Forn. Melero gasta una ironia esmolada, i quan dedica un elogi al contrincant és senyal que tot seguit li clavarà una bona fiblada sense variar l'expressió del rostre. Amb l'expressió «rebel·lió postmoderna» va intentar ahir reduir a l'absurd les tesis de l'acusació sobre el principal delicte que s'imputa als processats. Quina mena de rebel·lió és aquesta en la qual no es porten armes ni se'n disposa, en què no s'ocupen centres efectius de poder, i en què la majoria de víctimes de violència són els mateixos revoltats? Com es pretén subvertir violentament l'ordre constitucional a còpia de segudes davant d'uns centres de votació? Quina mena d'alçament és aquest en què la gent s'està quieta esperant la garrotada? Estaríem en presència d'una tipologia de rebel·lió reinventada, reformulada, adaptada per la fiscalia perquè encaixi amb els fets. Ni clàssica ni moderna sinó postmoderna, en esmolada ironia del defensor Melero, un home que per defensar el seu client independentista ret homenatge als policies i els guàrdies civils de l'1 d'octubre per criticar seguidament els seus caps. Els guàrdies eren bona gent, diu, però mal manada. Als que van rebre garrotades concretes de policies concrets, i no dels seus caps, ahir els deurien tornar a fer mal els blaus, però Melero calcula que guanyarà més fàcilment el cor del tribunal si mostra respecte cap a la infanteria policial, puntal permanent de l'Estat, i desvia la culpa cap als seus dirigents, que són circumstancials i efímers.
Més aportacions al llenguatge: «Govern de cooperació». És la denominació proposada pels socialistes, i acceptada per Podemos, per a l'artefacte que estan negociant. Tant se val el nom, afirma Pablo Iglesias, però els portaveus del PSOE sí que hi donen importància; en concret, la donen a evitar el de «govern de coalició». Sembla una fotesa però no ho és. Una coalició és un acord estable, documentat, signat, que reparteix el poder entre els coalitzats. Aquest ministeri per als meus, aquest per als teus. «Cooperació» és un terme més ambigu, que remet a un esperit o una voluntat. Els socis de les coalicions no sempre cooperen; de vegades els pu-nyals volen d'un costat a l'altre, i de vegades es limiten a ignorar-se i a funcionar com dos governs simultanis vagament coordinats. I no cal anar gaire lluny per trobar-ne.
