11 de juny de 2019
11.06.2019

El que calla el Banc d'Espanya

10.06.2019 | 23:14

El Banc d'Espanya, amb aquesta entranyable sensibilitat seva, insisteix en l'últim comunicat oficial en la necessitat d'abaixar les pensions i allargar l'edat de jubilació. Ja no es pot esperar més. Espanya no pot. I a més afegeixen en el mateix comunicat un subtítol anomenat «Mutualització de riscos econòmics i fiscals», alerta que les famílies pobres tornen a viure per sobre de les seves possibilitats. El comunicat del Banc d'Espanya, que sent tan intuïtiu i original no s'explica la manca d'estalvi familiar, deu ser que «planegen, pel nostre bé», saquejar-nos de nou per rescatar-nos d'una altra crisi? Ho ignoro, qui sap el que passa pel cap de gent tan sensible amb la classe treballadora. No ho sé, potser algun dia ens sorprendran amb aquesta sensibilitat seva i faran un comunicat de l'incert destí dels 60.000 milions d'euros que les famílies pobres van prestar als bancs que vivien per sobre de les seves possibilitats. D'això ni piu.

Tinc clar que la lleialtat a uns preceptes clarament capitalistes fa que surtin aquest tipus de comunicats. No deixa de ser curiós que el Banc d'Espanya parli del paper del petit estalviador i mai parli ni llanci comunicats sobre el paper dels impostos, que és la manera de fer caixa i estalvi d'un estat i de com les grans fortunes els defrauden. Pensem que per al treballador el discurs que sol llançar el capitalisme financer de la reducció d'impostos pot resultar desitjable. Tots arrufem el nas quan arriba el rebut de l'IBI o hem de fer la declaració de la renda i ens surt positiva. No obstant això, no hi ha mesura més reaccionària, regressiva i antisocial. I no hi ha millor mecanisme d'increment de la desigualtat i més gran eina de benefici per al capital que la reducció d'impostos. Per això es proposa de manera sistemàtica, des d'aquells partits que s'autodefineixen com a liberals però no són altra cosa que servidors del ric i del gran poder. Per això al Banc d'Espanya es veu de lluny amb qui va quan parla d'allargar la vida laboral i d'abaixar les pensions i no d'apujar els impostos de manera esglaonada al que més té i perseguir de manera seriosa el frau fiscal. Els impostos són una inversió per a la classe treballadora. Perquè cada persona treballadora amb pocs recursos quan paga el dos, el set, l'onze o el quinze per cent del seu salari no està tirant ni un sol dels seus euros. Està invertint en l'única seguretat que els seus salaris li permetran. La d'una sanitat, educació i pensions que d'una altra manera només estan a l'abast dels rics. Cada persona de casa humil ha de defensar els impostos com l'única manera que li pot garantir que els seus fills disposin d'una educació pública de primer nivell. No hi ha cap assegurança privada de sanitat que pugui assegurar amb el cost d'un percentatge mínim del seu salari que un malalt tingui possibilitats de tirar endavant, ni el cost d'un tractament greu. Cap banc ho garantirà pagant un deu per cent del seu salari una pensió que li permeti viure amb decència en els merescuts anys de la jubilació. Cada partit que prometi reduir els impostos ha d'explicar que el que proposa és minvar aquestes úniques garanties per a les classes populars.

Els impostos són la seguretat a la casa humil d'una vida digna. L'única eina existent per rebaixar les àmplies cotes de desigualtat és ni més ni menys justícia social. L'alternativa als impostos són la privatització i caritat i això no és justícia social ni sostenible per a una societat moderna i de democràcia real. El relat liberal de l'exempció d'impostos com a únic mitjà just de millora social està basat en el pervers i profund individualisme. Discurs que elimina la solidaritat del debat públic per instaurar que el que tens és pel teu propi esforç i no pel conjunt i feina del col·lectiu. Per això volen eliminar l'impost de successions, perquè entronca amb un profund pensament egoista de perpetuació de la desigualtat. No ha d'aportar al comú. Però hi ha una cosa molt millor que un patrimoni en forma de pis i una petita herència que llegar als teus familiars. Si ets una persona humil que només aspira a viure una mica millor i vols deixar alguna cosa als teus fills que els permeti prosperar, defensa els impostos i defensa que s'apugin de manera equilibrada sobre la renda i que es persegueixi el defraudador. És pervers que en certs mitjans ens els venguin com a herois perquè xuten una pilota, si no perquè són famosos de la TV. Ens hi juguem els serveis públics. Però d'això el Banc d'Espanya no en parla.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.