Bretxa digital és un terme que ja està recollit a la Gran Enciclopèdia Catalana i que hi apareix definit així: «Desigualtat provocada per l'adveniment de l'anomenada societat de la informació entre els grups de població que tenen accés a Internet i a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i els que no en tenen». La setmana passada es difonia, precisament a través de les xarxes tecnològiques, un vídeo d'un programa de televisió nocturn dels Estats Units (Jimmy Kimmel Live) en què en un treball de carrer es posava de manifest que les noves generacions, majoritàriament, no coneixen l'hora en un rellotge analògic. El presentador va anar aturant joves a l'atzar per preguntar-los quina hora era en un rellotge de manetes, i pràcticament la totalitat de les respostes van ser incorrectes. Si els he de ser sincers, el resultat no em sorprèn. Fa uns mesos, una persona propera m'explicava amb cert astorament com, en un examen de llengua estrangera en un institut de casa nostra, a l'hora d'escriure les hores en l'idioma motiu d'aprenentatge, la principal dificultat dels alumnes no va ser tant com fer-ho correctament, sinó saber quina hora marcaven els rellotgets de manetes dibuixats en el full. Una realitat que em porta a pensar que, a banda de la digital, també haurem d'introduir al diccionari el terme bretxa analògica. Perquè l'esquerda s'obre en les dues direccions.