L'escena és real. Dues nenes d'uns 6 o 7 anys cantaven davant l'entrada a l'escola una tonada que més o menys deia així: « cuarto, lagarto; quinto, laberinto; sexto, culo abierto»... i ja no recordo res més. Mentre recitaven la cantarella ballaven una mena de coreografia, amb la qual cosa vaig suposar que cançó i ball eren un tot i que no s'entén una cosa sense l'altra. Que és un joc, vaja. Va ser la referència al culo abierto el que va fer que el pare d'una de les nenes (no sé per què vaig suposar que era el pare) les fes callar. «Aquesta cançoneta sí que la sabeu. Ara, les taules de multiplicar, no», els va etzibar entre sorprès i molest. No em vaig poder quedar gaire estona més per saber com acabava la conversa, però sí que vaig veure que les nenes feien cara de no entendre gaire res. Van posar aquella expressió de: però què em dius ara? Elles senzillament estaven jugant sense ser conscients de la lletra de la cançoneta, que possiblement s'han fet un fart de cantar, i les van renyar. Imagino el tràngol que devia passar el pare. I més ara que diuen que als 8 anys els nens i les nenes topen per primera vegada amb el porno a Internet encara que no el busquin. Davant la impossibilitat de controlar Internet, només hi ha una solució: o fem una acurada educació sobre relacions afectives sanes, malgrat que pesi a alguns, o això serà una olla de grills. I, a més a més, grills masclistes.