El Centre Cultural Laporta de La Jonquera, casa pairal de l'expresident del Barça Jan Laporta, és avui un centre ideal per a la celebració d'assemblees i convencions. Tan sols a uns 50 metres hi ha el Museu Memorial de l'Exili (MUME), obert el 16 de febrer de 2008, com un centre modern dedicat a la reflexió crítica com a lloc d'interpretació per recordar la memòria dels exilis internacionals. Però, bàsicament, els provocats arran de la Guerra Civil a Catalunya i l'estat espanyol. Al carrer Major, on està situat, van transitar mig milió de persones a partir del gener de 1939, fugint del feixisme, per acollir-se dins la Catalunya Nord, en camps de confinament francesos, amb pèssimes condicions. La Jonquera és un poble petit, actualment de 3.000 habitants, que va viure aquells fets molt intensament. Darrerament, s'ha tingut la voluntat política de recordar aquells moments històrics. L'espai era un antic teatre, on durant la retirada es van refugiar aquelles nits fredes d'hivern de 1939 milers de persones amuntegades, com mostren fotografies de la platea i de les llotges. Posteriorment, va quedar en desús fins que a començaments del segle XXI es va pensar en la possibilitat de fer-hi l'actual MUME. Relativament petit, amb dos pisos d'alçada, un sostre que recorda les petjades dels exiliats, disposa de dos ascensors amb capacitat per a tretze persones cadascun. D'entrada, mostra una referència fotogràfica a Kosovo, com al·legoria a tots els exilis internacionals, amb la fugida obligada dels seus habitants. En el cas espanyol, els militars rebels es van erigir en els protagonistes principals d'una guerra per afavorir els interessos d'unes minories econòmiques poderoses, la major part de la jerarquia eclesiàstica, i els partidaris de la unitat d'Espanya per la força de les armes, amb el general Emilio Mola al front dels colpistes i planificador de la repressió contra els defensors de la II República instaurada democràticament el 1931. L'exili comportarà per molts catalans republicans, jueus, i francesos demòcrates retrobar-se pocs anys després durant la II Guerra Mundial, en els camps de concentració nazis, en una cadena de repressió massiva.

Fonamentat en fotografies i vídeos explicatius que pretenen donar una visió pedagògica dels fets, el Museu disposa ara d'una exposició temporal que contempla fotografies emblemàtiques dels principals fotògrafs que van cobrir la Guerra Civil, i més específicament, la retirada del conflicte armat per la zona del barri d'El Portús, a la Jonquera, Coll d'Ares i Puigcerdà. Aquells fotògrafs van captar imatges reals i molt colpidores de la situació, reflectides a la premsa internacional, que les publicava massivament. En una d'elles, d'Agustí Centelles, fa referència al sagnant bombardeig de Lleida, del 27 de març de 1938, on s'hi reflecteix la mort del pare d'un periodista de La Vanguardia, en presència de la seva mare que plora desolada. Francesc Boix, es va iniciar com a fotògraf a la Guerra Civil, al castell de Figueres i al Front de l'Aragó i anys més tard seria conegut com el fotògraf de Mauthausen on mostra atrocitats comeses al camp de concentració. També destaca una col·lecció de cartells de propaganda de la Generalitat de Catalunya en contra del feixisme i del nazisme. Llibres i documentació diversa. D'altres seccions mostren les penúries dels camps d'Argelers (només hi queda un monòlit), amb una col·lecció de dibuixos i pintures de presoners que hi havia concentrats. A la platja de Sant Cebrià també es va ubicar un camp de concentració de grans dimensions. Des del 2015, el Memorial del Camp de Ribesaltes s'ha museïtzat sota terra, al nord de l'aeroport de Perpinyà, amb testimonis gràfics que fan posar pell de gallina. El maig de 1941 hi havia internats més de 3.000 espanyols. A més dels exiliats, el règim de Vichy d'ocupació nazi hi va tancar jueus. Del Museu s'organitzen visites com els búnquers franquistes de La Jonquera, la Maternitat d'Elna, La Vajol i la Mina Canta, on es dipositaren els tresors de la República, el Coll de Manrella, Agullana, Portbou, i el Coll de Lli, on el 5 de febrer de 1939, el president de la Generalitat Lluís Companys, el basc José Antonio Aguirre, i els dirigents republicans espanyols Manuel Azaña i Diego Martínez Barrrio van travessar la frontera.