Ara en diuen «crowdfunding», però fa quaranta anys se'n deia «obrir una subscripció», i tota la vida s'ha tractat de «passar la barretina», i, en una església, «passar la safata». El 12 de juny del 1979 aquest diari publicava una «Crira al poble de Manresa» signada per la Comissió pro-restauració de la Seu, en la qual, ras i curt, demanava diners per a la reparació dels estralls de l'incendi criminal d'unes setmanes abans. «El més desitjat per tothom és que un dia la Verge de l'Alba torni a presidir l'Altar Major de la Seu. Però no podem oblidar que el foc va destruir les connexions elèctriques que feien possible el funcionament de les campanes i serveis de megafonia, així com d'altres desperfectes (pas de la Dolorosa, cortinatges, etc.) Tot això puja una gran quantitat de diners: parlaríem de milions, i com sabeu molt bé, tant la parròquia com els Amics de la Seu, entitats que vetllen per la restauració de la basílica en tots els seus aspectes, no són pas riques ni de bon tros. Per tant, necessiten la col·laboració de tots sense cap mena de distinció, perquè se'ns va cremar no tan sols una part de la història, sinó també d'esperit de manresanisme».
