Aquesta darrera setmana la política està sent un cúmul d'emocions. Amb la fi del judici, ens arribaven des del Suprem les reflexions, consideracions i al·legats dels presos polítics catalans. És impossible no sentir-t'hi propera i constatar, de nou, que no s'hauria d'haver arribat mai aquí. Que els conflictes polítics només se solucionen amb més política i més diàleg i no amb presons i sentències.
Intensitat i emocions també pels pactes a les eleccions municipals. Amb Barcelona al centre. M'està costant molt digerir l'assetjament als Comuns de Barcelona per part de la bancada processista. Els Comuns vam participar a l'1 d'octubre, vam denunciar el 155 i el vam dur al Tribunal Constitucional, hem denunciat el judici, hem participat en totes les plataformes d'Òmnium, denunciat i dut a judici els policies que van exercir la violència a les escoles... i ens pinten la seu de Barcelona i ens diuen botiflers i ens retreuen manca de compromís democràtic? De què?
En aquest debat, la ciutat de Barcelona, les polítiques que s'hi han de fer, les que no... estan resultant el menys important. I sobre l'acceptació dels vots de Valls -que ningú ha demanat-, es pot fer crítica política, només faltaria!, però mai un judici moral, als Comuns no se'ns pot retreure el compromís inequívoc per la democràcia i les llibertats.
Al final arribes a la conclusió que, segons alguns, només pots ser demòcrata si et sotmets als partits del procés. Així no s'eixampla la base.
Per als Comuns de les comarques centrals també han estat intenses aquestes setmanes, la confluència es presentava per primera vegada al territori, anys després del camí marcat per les ciutats del canvi el 2015 i en un context totalment polaritzat.
Tot i així, el balanç, malgrat alguna pèrdua de representació, ha estat prou positiu: podrem governar en alguns ajuntaments, mantindrem el conseller comarcal que tenia l'espai i, sobretot, hem posat la llavor dels Comuns en molts municipis.
Estic convençuda que des de dins l'Ajuntament o des de fora, els companys i companyes dels Comuns treballarem sempre parlant amb tothom, sense sectarismes, per tractar de millorar la vida de la gent, sense renunciar mai a la nostra proposta ni oblidar d'on venim ni per què som aquí i per mantenir i ampliar l'únic espai polític català de trobada entre persones independentistes i no independentistes.
